diumenge, de gener 31, 2010

Directe des dels 70... Stone Axe!!!!

M'he adonat que em vaig equivocar a la llista dels millors de l'any 2009 incloent-hi el primer disc de Stone Axe. Anava convençut que era del 2009 i fa poc he descobert que és del 2008. Feia temps que tenia ganes de comprar-me el vinil i, cansat de no trobar-lo a les botigues que sovintejo, un dia vaig entrar a la seva web i al veure que el venien no m'ho vaig pensar dues vegades. Vaig escriure un mail per esbrinar si també enviaven a l'estranger i la sorpresa va ser meva quan em va respondre al cap de poques hores en Tony Reed en persona, és a dir, qui toca TOTS els instruments a l'estudi. Internet és gran. Em va confirmar que sí que enviaven i llavors li vaig demanar preu per al vinil Stone Axe i Extended Play, un EP de 10" que hi havia per allà. Em va semblar bon preu i vaig tirar endavant la comanda. Divendres la vaig rebre i va ser quan vaig veure que Stone Axe pertany en realitat a l'any 2008 i és Extended Play el llançament de l'any 2009. Es tracta d'un EP amb tres cançons noves a la cara A i tres temes en directe del disc de debut a la cara B. Però deixeu-me parlar-vos de la banda.

 
Gran portada, millor disc

La meitat de la banda és en Tony Reed, l'encarregat de tocar tots els instruments a l'estudi a més de produir. El soci de Reed es diu Dru Brinkerhoff i és posseïdor d'una veu que no pot deixar indiferent a ningú essent un dels punts forts de Stone Axe. Pot dur records de molts cantants clàssics però el que primer em va venir al cap va ser en David Coverdale, paraules majors. Formats a l'any 2007 a l'estat de Washington ells mateixos es defineixen en la seva web com Seventies Rock Preservationists de manera molt encertada. A estones poden recordar a Free, altres a Thin Lizzy (escolteu There'd Be Days, Taking Me Home de Stone Axe o Those Were The Golden Years de l'EP Extended Play cantada pel mateix Reed) predominant sempre el so clàssic del rock dels 70 sense sonar desfassats en absolut amb temes tan imponents com Black Widow o Riders Of The Night. En directe es fan acompanyar per Mykey Haslip a la bateria i Mike Dupont al baix. Per aquells que vulgueu anar una mica més lluny Dru Brinkerhoff provè d'una banda anomenada The Swinos i Tony Reed forma part també de Mos Generator, ambdues prou recomanables.

Sembla que poc a poc comença a haver-hi un grup de noves bandes que reivindiquen el meravellós rock clàssic dels 70. Stone Axe es poden afegir sense problemes al sac de bandes com Parlor Mob, Radio Moscow o The Muggs totes elles deudores de la època en què els cantants sabien cantar i els solos de guitarra eren tan importants com la mateixa tornada.

dijous, de gener 28, 2010

Tom Petty & The Heartbreakers - The Live Anthology (2009)

Ahir va caure a les meves mans l'edició col·leccionista de The Live Anthology de Tom Petty & The Heartbreakers cortesia de ses Majestats els Reis d'Orient. L'havien extraviat a mig camí i van haver de tornar sobre les seves passes per recuperar-la i tornar-me-la a dur. Ja ho diu la meva mare, qui no té memòria ha de tenir cames. Què puc dir... és una MERAVELLA. La presentació, el llibre, els pòsters, el vinil, les enganxines, la llibreta... la música!!!



La carrera d'aquest home és una de les més sòlides de la història no només del rock sinó de la música en general i ara mateix em sento com un inútil davant el teclat intentant buscar adjectius per descriure-la. Seixanta-dos cançons en cinc CD donen per molt i encara que cadascú té les seves cançons preferides segur que us en encerta unes quantes: Even The Losers, Refugee, Crawling Back To You, I Need To Know, The Waiting, Wildflowers, Free Fallin', Jammin' Me... continuo? Com es pot deduir del nom del disc les cançons han estat enregistrades en directe al llarg de la història de la banda, del 1978 al 2007, i de la geografia, sobretot, nordamericana. L'ordre seguit és el que a en Tom i companyia els ha semblat més adequat sense tenir en compte dates de concerts ni d'edició de les cançons. És com si haguessin fet un setlist de sis hores a partir de tot el material que tenien entre mans. Els DVD encara no els he vist però també fan molt bona pinta, un reportatge sobre la gravació de Wildflowers i un concert del 31 de desembre de l'any 1978.

Ara només resta poder gaudir d'en Tom i els Heartbreakers en directe. Vam jurar amb un amic que la propera vegada que sortís de gira, ell i jo hi seríem, sense importar el lloc. Que hem d'agafar un avió Alguaire-Wisconsin? Doncs l'agafem. Que fa un concert especial per les tropes americanes a l'Afganistan? Doncs ens allistem a la Marina. Hi ha rumors de gira europea per al 2010 així que potser el moment de veure al darrer dels meus ídols musicals que encara no he vist s'atansa. Serà el moment que les paraules del mateix Tom es facin realitat: Even the losers... get lucky sometimes.

dilluns, de gener 25, 2010

Repàs 2009 (i III) - Els millors

Amb aquesta entrada vull finalitzar, encara que de manera prou precipitada, el que vaig començar el mes passat. M'hauria agradat fer un repàs més extens del que al final ha acabat sent però ja se sap, el temps és un bé molt preuat i no sempre disposem d'ell com voldriem. Així que per matar-ho ràpid he decidit fer una llista amb alguns dels discs del 2009 que més m'han agradat.

1. The Black Crowes - Before The Frost... Until The Freeze
2. Alice In Chains - Black Gives Way To Blue
3. Cracker - Sunrise In The Land Of Milk And Honey
4. Baroness - The Blue Record
5. Blackberry Smoke - A Little Piece Of Dixie
6. Dan Auerbach - Keep It Hid
7. Mastodon - Crack The Skye
8. Stone Axe - Stone Axe
9. The Respectables - Sweet Mama
10. Chris Isaak - Mr. Lucky
11. The Wildhearts - Chutzpah!
12. Priestess - Prior To The Fire
13. Avett Brothers - I And Love And You
14. Wolfmother - Cosmic Egg
15. Porcupine Tree - The Incident

Això de les llistes és més divertit de llegir que de fer. Segur que d'aquí una estona em maleiré per haver-me deixat algun disc. Segur que hi ha algun gran disc del 2009 que encara no he escoltat o que no he escoltat suficient. Alguns que haurien pogut entrar són Sonic Boom de Kiss, el retorn de Phish amb Joy, Connections de Hazy Malaze, Whatever Gets You Off de The Last Vegas, Backspacer de Pearl Jam (soc exigent amb ells i tot i que Backspacer està bastant bé m'esperava quelcom més), Operations Manual - The Guillotine Model Drama de Black Bonzo (aquests suecs els he descobert fa poc i déu n'hi do com m'estan agradant) o Them Crooked Vultures (Josh Homme no acostuma a fallar) que he escoltat per primera vegada recentment. En qualsevol cas, els 15 discs que hi ha a la llista són bons, bons. Paraula de Xarrupampolles.

divendres, de gener 22, 2010

Avui toca... Cracker!!!

Doncs sí! Avui toca Cracker a la 2 de l'Apolo. Tinc moltes ganes de veure'ls altra vegada, tinc ganes d'escoltar belles i velles cançons i tinc ganes d'escoltar-ne de noves. Tinc ganes de sentir la personal veu d'en David Lowery i els solos d'en Johnny Hickman. La darrera vegada que els vaig veure va ser a La Casa del Loco a Saragossa on vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar a en Hickman.


Cracker, novembre de 2006, Saragossa

No és que hagi fet massa entrevistes en la meva vida i de fet em considero un entrevistador justet però aquesta va ser la que millor em va sortir i la que més vaig gaudir; llàstima que fos la darrera. Vam repassar la carrera sencera del grup i em va contar fets i anècdotes interessants. Vam parlar de com durant una temporada m'aixecava cada dia amb Brides Of Neptune (la cançó que obre Forever) i em va comentar que potser aquella nit la tocarien encara que al final no fou així. Li vaig regalar una ampolla de Raimat Cabernet Sauvignon, es va mig emocionar i em va dir que m'enviaria una còpia del seu disc en solitari, Palmhenge, que acabava de sortir als Estats Units, encara que tampoc me la va enviar mai. Ens vam intercanviar adresses de correu electrònic i sí que via mail em va ajudar a esclarir algunes respostes de l'entrevista i també em va comentar com havia assaborit el vi. El concert va ser molt bo, aquests no en saben de fer concerts dolents, i al marxar en Johnny em va cridar i em va regalar una camiseta que avui em posaré amb orgull, potser preveient que així s'estalviaria d'enviar-me el disc. Ens vam fer una foto tots plegats i ens vam acomiadar fins la propera, que ha resultat ser avui.
 
Avui toca Cracker!!!
I demà... Bottle Rockets!!!!