Ghost - Opus Eponymus (2010)

Dels països escandinaus no paren de sorgir bandes interessants que abarquen diferents estils dins el rock: del rock sureny de Hellsingland Underground al Black Power Pop Metal de la banda que ens ocupa, Ghost. Opus Eponymus és el disc de debut d'aquests suecs i va ser editat a finals de l'any passat a Europa i aquest 2011 als Estats Units on el proper 1 de juny hi faran el seu primer concert a Nova York. En aquest temps Ghost han esdevingut una banda de moda en alguns cercles a internet. I sempre que hi ha una banda que aixeca molta pols en poc temps, ja n'hi ha que arrufen les celles en senyal de desconfiança.

Què tenen Ghost per haver aixecat aquetes expectatives? En primer lloc la seva proposta musical de marcat caràcter retro basada en ritmes i riffs provinents dels inicis del rock dur, del heavy metal més clàssic. Fins aquí tot correcte. La part sorprenent arriba amb la veu, neta i brillant, i les melodies vocals, d'una delicadesa i bellesa poc usuals en el gènere (tot i que cal destacar que Ghost no és ni de bon tros la primera banda que barreja els dos conceptes). La perfecció de la comunió assoleix el súmmum en cançons com Ritual i Elizabeth, amb ritmes marcats i amenaçadors en les estrofes i melodies celestials que ratllen la perfecció en les tornades. A destacar també la peça instrumental amb la que acaba el disc, Genesis, on es fa palesa la riquesa musical i varietat d'influències de la banda. La producció, molt neta i clara, junt amb les esmentades melodies, ajuden a assimilar ràpidament unes cançons amb potencial per sortir del reduit cercle que per naturalesa els hi correspondria i és que, com he llegit a internet, Ghost podrien agradar als vostres pares! L'altra part important i clau per entendre la ràpida projecció del grup és l'embolcall: les lletres satàniques, els vestits de monjos i bisbe (o papa) que llueixen en directe els músics i cantant del grup, la portada del disc... tot plegat fa de Ghost una banda que desperta la curiositat de qualsevol que estigui mínimament interessat en el rock que es fa avui en dia.

Us deixo amb un parell de cançons per a que us convertiu a la fe de Ghost i Opus Eponymus!!

Ritual en directe



Elizabeth sona amb la portada de fons, de moment no he trobat cap videoclip

Ja falta poc per Circuital, lo nou de My Morning Jacket

Circuital, l'esperat nou disc de My Morning Jacket surt a la venta el proper 31 de maig. Ja es pot fer el pre-order en diferents formats a la seva web (jo ja he encarregat la Limited Deluxe Box, ho sé, no tinc remei, però a que mola el verd del vinil?), així com escoltar dos dels temes que contindrà el disc, Holdin On To Black Metal i Circuital. Senzillament heu d'anar al facebook de la banda i clicar "m'agrada".

 Quantes més coses porti... millor!

El primer tema, Holdin On To Black Metal ha causat una mica de controvèrsia entre els fans i és que la banda s'ha inspirat en un tema tailandès dels anys 60 o 70 com ells mateixos han fet saber aquí. Jo primer he escoltat un parell de vegades la cançó de My Morning Jacket sense saber-ne l'origen de la mateixa i la veritat és que al principi no he sabut massa per on agafar-la, encara que a la tercera escolta ja l'he assimilat com una cançó més de My Morning Jacket, d'aquelles que fan els seus discs diferents i sorprenents. Circuital, en canvi, m'ha semblat una cançó impressionant a la primera, llarga, hipnòtica, amb infinitat de matissos, amb pujades i baixades... espectacular, el tipus de cançó que fa de My Morning Jacket una de les bandes més interessants i amb més coses a dir de l'actualitat.