diumenge, de juny 30, 2013

Azkena - Day two

El d'ahir potser va ser el dia més fluix de la història del festival que recordo. Tot i així, de bona música en vam poder escoltar.

Heaven's Basement van iniciar el dia amb el seu hard rock estilitzat. Van triomfar sobretot entre el públic més adolescent però no se'ls hi pot retreure gran cosa. Hi posen ganes, toquen alt i fort i tenen alguna cançó prou destacable.

Troubled Horse van semblar molt i molt i molt fluixos. Tenen el dubtós mèrit, a més, de comptar amb un dels cantants amb menys carisma que he vist mai damunt un escenari.

Los Zigarros ns/nc

JJ Grey & Mofro van estar força bé. Una mica de funky, una mica de rock, una mica de soul. Aquest hauria de ser el nivell mínim per una banda de l'Azkena.

Uncle Acid & the Deadbeats van pujar el nivell a base de riffs, foscor, brutícia, potència 70s, psicodèlia... sense fer ni una concessió.

Los Enemigos ns/nc

Gov't Mule va ser la gran decepció del festival amb un concert pla i inofensiu que de ben segur gaudeix l'americà cinqüentó de classe mitjana acostumat a un tipus de música executada amb precisió i serietat però amb una manca d'intensitat i força que ens deixa molt insatisfets als que tenim Dose com un dels grans discs dels darrers 20 anys. Mirat fredament, Gov't Mule tenen dos grans discs (els dos primers) i vuit o deu o dotze cançons bones repartides entre els 5 o 6 discs següents. Una altre fet preocupant a tenir en compte és que ahir era la quarta vegada que els veia en directe i cada vegada ha estat més fluixa que l'anterior. Conclusió: Warren Haynes és un paio amb un talent enorme que amb els anys ha anat edulcorant la seva proposta musical fins a un punt que al final deixaré d'interessar-me pel que ha d'oferir.

The Gaslight Anthem tenen tant poc a oferir que no gastaré més paraules amb ells.

Si Gov't Mule van ser la gran decepció del dia The Walking Papers van ser l'agradable sorpresa. Havia escoltat el disc i em semblava una proposta musical bastant interessant, recuperant l'essència Seattle de la dècada dels 90 però amb un so actual i amb personalitat. Amb l'absència anunciada de Duff van sortir a l'escenari com a trio i des del minut zero van sortir a matar i a oferir un bon concert de rock i ja ho crec que ho van aconseguir. A destacar el carisma i força escènica del cantant i guitarra Jeff Angell, representant e a la perfecció del frontman en perill d'extinció.

Van tancar la jornada i el festival Rocket from the Crypt, amb un concert que pretenia ser molt festiu però que les parrafades de Speedo van convertir en quelcom de difícil digestió provocant més d'un xiulet per part del públic. Ah, una altra cosa Speedo, posats a demanar camisetes suades del públic demana les de les noies, talòs!!!! O potser ja ho vas fer i no et van fer ni puto cas???? No m'estranya...



2 comentaris:

  1. Iepa Xavi, de pm el blog, ja m'estic fent la recopilació de l'estiu en base a les recomanacions del mestre! Algú que està a punt de perdre's el concert de Gov't Mule per que està fent un debat-coloqui sobre el Dose no pot estar equivocat! Hi hauriem fet bé! x cert tens raò l'últim de Baroness està de pm! Fins al pròxim evento!
    Xavi

    ResponElimina
  2. ok, ara ho veig... RFTC van ser el 2n dia... veig que no et van impressionar gaire... Jo tampoc els hi veig el què als Gaslight Anthem, què hi farem...

    ResponElimina