... the best of 2013!!! (i)

El blog pot estar acumulant pols i teranyines, els meus dits encarcarats i les tecles del teclat mig rovellades però la meva oïda no para de transmetre senyals acústics al cervell que aquest processa amb més o menys desencert. La maquinària no s'atura mai, nova música arriba dia rere dia a la meva base de dades rebotant pels pavellons auditius, repicant el martell, l'enclusa i les putes trompes d'Eustaqui... així que un dia o altre ho has de dir: fins aquí, vaig a fer la llista, qui no hi sigui dins, mala sort! Intentaré, si es dóna el cas i hi ha prou quòrum, fer una segona llista amb discs que hagin arribat tard a les meves orelles, aquelles descobertes de darrera hora que de vegades sobrepassen en satisfacció auditiva als primers favorits. Aquests dies em faig un fart de mirar llistes per internet i escoltar-ne els discs destacats, així que és probable que d'aquí un mes tingui una bona colla de discs a afegir als que ara faré esment.

Ladies & gentleman, cats & dogs, hookers & whores... the best of 2013!!!

L'ordre busqueu-lo a les estanteries dels súpers, aquí no.

COUNTRY, FOLK, AMERICANA...

(coming soon)

ROCK, SOUTHERN, ALTERNATIVE, HARD ROCK...

ALICE IN CHAINS - The Devil Put Dinosaurs Here

Com s'ho fan per continuar sonant tan poderosos i penetrants? Jerry Cantrell, puto, que n'ets de bo!

DEER TICK - Negativity

O com fer un disc de rock el 2013 sense sonar retro, ni alternatiu, ni indie, ni polles.

THE BLACK ANGELS - Indigo Meadows

Aquests estan bastant penjats i potser per això ho peten bastant. Per fumar-se un canut i volar. O endinsar-se al infern.

THE DIRTY STREETS - Blades Of Glass

No esteu fent ni puto cas a aquesta banda. Molt malament, us hauré de fer fuetejar. Rock 70s impecable, és a dir, gran base rítmica, riffs i solos a dojo i veu amb un feeling de collons.

TADDY PORTER - Stay Golden

Taddy Porter han fet un interessant gir amb aquest segon disc. Del rock potent, directe i efectiu del seu primer disc a sonoritats més groovies i fosques. Bé.

WOLF PEOPLE - Fain

Pas de gegant dels Wolf People en aquest Fain. Retro i psicodèlia embolcallats amb una producció exquisida.

THE TEMPERANCE MOVEMENT - s/t

El DISC DE ROCK d'aquest 2013.

THE WILD FEATHERS - s/t

Rock, country, southern... The Wild Feathers!

MIDDLE CLASS RUT - Pick Up Your Head

Repeteixen fórmula i, per ara, també resultats. Prova superada.

TRUTH & SALVAGE CO. - Pick Me Up

No sortiran mai de davall de l'ombra de les bandes que homenatgen però, collons, què bé que ho fan!

THE VIRGINMARYS - King Of Conflict

Hard rock! Yeah, fuckers!

PEARL JAM - Lightning Bolt

Què voleu que escrigui? Estic cansat de repetir-me. Pearl Jam foreva!

HEY! HELLO! - s/t

Ginger, espero que quan et moris s'hagi inventat la clonació. No vull que els meus fills visquin en un món on no treguis discs.

SCORPION CHILD - s/t

La música, la imatge, l'actitud... ens torna a una època en què el rock era molt més que una altra puta estafa per a robar-vos els diners i fer-vos ballar al ritme del CAPITALISME NEOLIBERAL.

BLITZEN TRAPPER - VII

Després del genial American Goldwing (2011), VII continua explorant i explotant amb eficàcia les sonoritats dels 60 i 70.

PEDRES, METALL & FOSCOR

(coming soon)

Azkena - Day two

El d'ahir potser va ser el dia més fluix de la història del festival que recordo. Tot i així, de bona música en vam poder escoltar.

Heaven's Basement van iniciar el dia amb el seu hard rock estilitzat. Van triomfar sobretot entre el públic més adolescent però no se'ls hi pot retreure gran cosa. Hi posen ganes, toquen alt i fort i tenen alguna cançó prou destacable.

Troubled Horse van semblar molt i molt i molt fluixos. Tenen el dubtós mèrit, a més, de comptar amb un dels cantants amb menys carisma que he vist mai damunt un escenari.

Los Zigarros ns/nc

JJ Grey & Mofro van estar força bé. Una mica de funky, una mica de rock, una mica de soul. Aquest hauria de ser el nivell mínim per una banda de l'Azkena.

Uncle Acid & the Deadbeats van pujar el nivell a base de riffs, foscor, brutícia, potència 70s, psicodèlia... sense fer ni una concessió.

Los Enemigos ns/nc

Gov't Mule va ser la gran decepció del festival amb un concert pla i inofensiu que de ben segur gaudeix l'americà cinqüentó de classe mitjana acostumat a un tipus de música executada amb precisió i serietat però amb una manca d'intensitat i força que ens deixa molt insatisfets als que tenim Dose com un dels grans discs dels darrers 20 anys. Mirat fredament, Gov't Mule tenen dos grans discs (els dos primers) i vuit o deu o dotze cançons bones repartides entre els 5 o 6 discs següents. Una altre fet preocupant a tenir en compte és que ahir era la quarta vegada que els veia en directe i cada vegada ha estat més fluixa que l'anterior. Conclusió: Warren Haynes és un paio amb un talent enorme que amb els anys ha anat edulcorant la seva proposta musical fins a un punt que al final deixaré d'interessar-me pel que ha d'oferir.

The Gaslight Anthem tenen tant poc a oferir que no gastaré més paraules amb ells.

Si Gov't Mule van ser la gran decepció del dia The Walking Papers van ser l'agradable sorpresa. Havia escoltat el disc i em semblava una proposta musical bastant interessant, recuperant l'essència Seattle de la dècada dels 90 però amb un so actual i amb personalitat. Amb l'absència anunciada de Duff van sortir a l'escenari com a trio i des del minut zero van sortir a matar i a oferir un bon concert de rock i ja ho crec que ho van aconseguir. A destacar el carisma i força escènica del cantant i guitarra Jeff Angell, representant e a la perfecció del frontman en perill d'extinció.

Van tancar la jornada i el festival Rocket from the Crypt, amb un concert que pretenia ser molt festiu però que les parrafades de Speedo van convertir en quelcom de difícil digestió provocant més d'un xiulet per part del públic. Ah, una altra cosa Speedo, posats a demanar camisetes suades del públic demana les de les noies, talòs!!!! O potser ja ho vas fer i no et van fer ni puto cas???? No m'estranya...

Azkena 2013 - Day one

Ahir va començar l'Azkena 2013 i avui s'acaba. Les retallades s'han deixat notar de manera bèstia: un escenari menys, un dia menys, cap carpa, no hi ha moneda del festival, polsera de paper...

Vam arribar just a temps per The Sword. Els hi tenia moltes ganes i no em van decebre en absolut. La veu no sonava massa bé però tampoc és l'element més important de la seva música, perquè el que va havia de sonar com un tro, les guitarres, no va fallar. Quins riffs, quins canvis de ritme... Sota la mirada dels Black Crowes (que van seguir el concert des d'un cantó de l'escenari) els d'Austin van donar una lliçó de metall clàssic.

Els Mclan molt decebedors, no van tocar la del esquimal ni la Carolina (LOL).

Alberta Cross ho van fer prou bé, millor del que esperava tenint en compte que el segon disc no m'agrada ni de bon tros com el primer. Van posar-hi ganes i intensitat.

Què puc dir dels Black Crowes que no hagi dit ja? Els que seguiu aquest blog sabeu de la meva devoció per la banda dels germans Robinson. Van fer un concert perfecte, rock n roll en estat pur, amb un setlist espectacular amb temps per rockejar, per fer jams i per tocar baladetes. Aquí us penjo el set:

@xarrupampolles:
Twice as hard
Sting me
Hotel illness
Good morning Captain
Good Friday
Feelin' Alright
By your Side
Non Fiction
Jam
Ballad in Urgency
She talks to Angels
Soul signin
Thorn in my pride
Jealous again
Remedy
...
Hard to Handle - Hush - Hard to Handle

És un plaer enorme veure com es mou en Chris Robinson per l'escenari, com Steve Gorman amb una sola timbala es menja al 99% dels bateries actuals, com ha encaixat Jackie Green... El millor concert
de rock que es pot veure avui en dia.

De Smashing Pumpkins no tinc ganes d'escriure així que us enganxaré alguns tuits que vaig fer ahir durant el concert i ja us fareu una idea del què em van semblar:


@xarrupampolles: Als Smashing que els donguin pel Pumpkin HAHAHA #humonguer
@xarrupampolles: El Billy Corgan s'ha deixat grenyes
@xarrupampolles: Smashing Pumpshit
@xarrupampolles: Billy Corgan és un observer #fringe
@xarrupampolles: El Billy Corgan està gordo. I calb. I vell.

The Sheepdogs van recuperar el nivell, sortosament. Southern Rock des de Canadà ben fet a collons, amb un cantant amb un raig de veu espectacular, unes cançons amb ganxo... La llàstima és que va ser molt curt.

Van tancar el dia Horisont. Toquen una mena de heavy metal clàssic que beu de DIO, Maiden & co. Els músics molt bons, la veu potser un xic massa estrident.

Fins aquí. Demà més.

The Temperance Movement - Pride EP (2013)

Xarrupampolles' not dead yet!!!

Contrariament al que us pugui semblar el blog d'en Xarrupampolles encara té ganes de donar molta guerra. El problema és que no disposo de massa temps, així que aniré per feina.

Una de les millors bandes de ROCK que he escoltat darrerament són The Temperance Movement. Són anglesos i prenen el seu nom d'un moviment que va sorgir a finals del segle XVIII a Estats Units que promovia l'abstinència del consum d'alcohol. Enormes riffs, gran cantant i millors cançons. Acaben de debutar amb un EP que porta per nom Pride i que podeu comprar aquí.

Si aquest riff no us posa palotes... teniu un poplema!!!

25 discs que vull destacar del 2012

Després del recull d'algunes de les millors cançons de l'any toca ara fer llista dels que han estat, segons el meu parer, els discs més destacables d'aquest 2012 que tot just acabem de deixar enrere. Ha estat l'any que més m'ho he hagut de rumiar i això dóna pistes de la gran collita que hi ha hagut aquest passat 2012. Fora n'han quedat noms tan gruixuts com Neil Young, Chris Robinson o Redd Kross. Les noves generacions apreten. Estilísticament hi ha una mica de tot: rock (en diverses variants), math, country, grindcore, pop, southern, metal, folk... A partir de la posició 7 o 8 del rànquing l'ordre és bastant aleatori.

Si escoltes tots els 25 discs i no te n'agrada cap gens ni mica no entenc perquè llegeixes aquest blog!! Encara que t'ho agraeixo, de veritat.

1. Yellow & Green - BARONESS

Baroness continuen el seu camí cap al desconegut amb una obra immensa, sublim.

2. The Russian Wilds - HOWLIN RAIN

Només un disc tan ambiciós com Yellow & Green de Baroness podia prendre el primer lloc a The Russian Wilds. El disc de rock defiinitiu del que portem de segle.

3. The Carpenter - THE AVETT BROTHERS

Què bonic veure créixer i fer-se gran una banda tan autèntica com The Avett Brothers.

4. Be The Void - DR. DOG

Els de Philadelphia continuen facturant discàs rere discàs sense que massa gent se n'adoni.

 
5. Throw It To The Universe - THE SOUNDTRACK OF OUR LIVES

L'adéu de The Soundtrack Of Our Lives manté l'elevat nivell de la seva discografia.

6. De Vermis Mysteriis - HIGH ON FIRE

Matt Pike i els seus no s'arronsen per res.


7. Apocryphon - THE SWORD

Un altre gran disc de la banda de rock dur d'Austin. Ja en porten quatre.

8. Carry Me Back - OLD CROW MEDICINE SHOW

Old Crow Medicine Show tornen a les seves arrels bluegrass en aquest deliciós disc.

9. God Bless You Amigo - THE FELICE BROTHERS

The Felice Brothers enregistren aquest disc 100 % acústic i disponible exclusivament online per recaptar diners per recuperar els seus amplificadors i la furgoneta de gira, perdut tot plegat en una tempesta d'aquestes que de tant en tant arrassen les zones rurals dels Estats Units.

10. Harmonicraft - TORCHE

Una altra banda de metall que redueix revolucions i atansa el seu so cap a un rock dur més accessible amb excel·lents resultats. 

11. The Sheepdogs - THE SHEEPDOGS

Les vibracions que desprén aquest disc em porten al cap l'Exile On Main Street.

12. Babel - MUMFORD & SONS

La banda del moment. Desconec on i per què s'han fet tan famosos però Babel és un disc ple de grans cançons.

13. Arrow - HEARTLESS BASTARDS

The Mountain (2010) no em va arribar. Arrow sí, discàs!

14. All We Love We Leave Behind - CONVERGE

(Extreme) punk's not dead. Ànimes excessivament sensibles abstenir-se, si us plau.


15. The Pines - PHANTOM LIMB

Excel·lent segon disc d'aquesta banda de Bristol, encara que pel so sembli que siguin d'Alabama. Amb una veu femenina d'aquelles que toquen la fibra. Produeix Marc Ford.

16. Koloss - MESHUGGAH

Com aneu de matemàtiques? Malament? Aquí teniu una mica de math per a refrescar conceptes.

17. Lights Out - GRAVEYARD

Els suecs es desmarquen amb el seu millor disc.

18. The Whippoorwill - BLACKBERRY SMOKE

No tan espectacular com A Little Piece Of Dixie (2009) però manté el pols.

19. Choice Of Weapon - THE CULT

Astbury i Duffy tornant a roquejar... no fa falta dir gran cosa més.

20. Book Burner - PIG DESTROYER

La portada fa venir al cap el cartell d'una pel·lícula de terror. I sí, el disc fa por, molta por.

21. Blunderbuss - JACK WHITE

El primer disc en solitari del que fou nen prodigi als White Stripes. Qualitat a dojo.

22. (Mankind) The Crafty Ape - CRIPPLED BLACK PHOENIX

Gran treball conceptual i apocalíptic dels Pink Floyd del segle XXI.

23. Head Down - RIVAL SONS

El creixement d'aquesta jove banda de hard rock Los Angeles fa presagiar un futur molt engrescador.
 
24. Fountains Left To Wake - STONERIDER

Amb aquesta portada ja imagineu més o menys què hi trobareu dins, oi? Exacte, rock 70s per parar un tren en un disc en una ona molt similar al de The Sheepdogs.

25. 555 % - GINGER WILDHEART

Qui millor per tancar aquesta selecció que el meu estimat Ginger?