divendres, de maig 08, 2009

Cracker - Sunrise In The Land Of Milk And Honey

Estic escoltant ara mateix el nou disc de Cracker, "Sunrise In The Land Of Milk And Honey" que acaba de sortir al carrer. Què puc dir de Cracker, és una d'aquelles bandes a les que tinc una estima especial. Els vaig descobrir amb "Gentleman's Blues" (1998) quan un bon amic meu el va comprar ja que vam recordar que al Popu en parlaven molt bé. A la setmana següent ja em tenia una cinta preparada i des de llavors sempre he trobat algun moment o altre per escoltar algun dels seus discs. El meu preferit sempre serà "The Golden Age" (1996), és un dels meus top personals (aquells arranjaments de corda encara em posen la pell de gallina) , però la veritat és que tots els seus discs tenen un nivell altíssim. L'anterior a aquest darrer, "Greenland" (2006) em va deixar molt bon gust de boca, tenia un aire molt malenconiós i va ser el seu disc més madur, tot una reflexió sobre el pas del temps i de com ens hi intentem adaptar amb major o menor fortuna. Per això m'està sorprenent aquest "Sunrise In The Land Of Milk And Honey", és directe, divertit i vital, recuperant els Cracker clàssics de l'època dels esmentats "The Golden Age" i "Gentleman's Blues", com dient, ei! no ens hem pas dormit a la palla, no ens tornarem una banda avorrida de cop i volta!! David Lowery segueix cantant amb el seu estil tan personal, passant del sospir a l'atac de ràbia amb una facilitat gairebé insultant i Johnny Hickman rockeja per darrera amb riffs i solos i fent els cors. Com sempre, com mai. Sabia que no em fallarien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada