dimecres, de febrer 04, 2015

La mare que les va parir!!!

Aquest passat 2014 ha estat un any en què he escoltat més discs amb protagonistes vocals femenines que mai. I tots d'un nivell altíssim. Permeteu-me que us faci cinc cèntims dels que més m'han agradat.
(Tribal d'Imelda May mereixeria sens dubte aparèixer en aquesta entrada però me l'he saltat perquè ja va ser seleccionat a les recomanacions dels tuiterus)

SPIDERS - Shake Electric
Retro-rock des de Suècia. Fins aquí tot en ordre. Eps! Qui és aquesta noia que canta com si estigués posseida per Louis Cypher?? Ann-Sofie Hoyles, I love you.



LYDIA LOVELESS - Somewhere Else
Enamorat de la seva veu nasal des del primer cop que la vaig escoltar en un CD d'aquells que "regalaven" a la Classic Rock, aquest petit terratrèmol de talla 120 ha editat un gran disc aquest passat 2014. A més té una cançó que es diu Chris Isaak i una altra que es diu Steve Earle, respecte màxim.





BLUES PILLS - Blues Pills
Com?? La base rítmica de Radio Moscow i una bellesa nòrdica amb el poder vocal de Thor al micròfon? WTF!!! Espectacular debut.




JOAN OSBORNE - Love & Hate
Reconec que no havia escoltat res d'aquesta dona des de Relish (1995). Anomalia solventada. La seva profunda veu omple de pau i serenitat a unes cançons d'allò més variades i rodones.



TRIGGER HIPPY - Trigger Hippy
Cony, una altra vegada Joan Osborne!!! Aquest cop molt ben acompanyada per Jackie Greene i Steve Gorman. Després del ball de membres (l'ex Black Crowes Audley Freed i Jimmy Herring de Widespread Panic han estat membres de la formació en un moment o altre) per fi aquesta banda edita el seu disc de debut. Una meravella, nois.




THE OATH - The Oath
Van una sueca i una alemanya i formen un grup de heavy metal. No, no és cap acudit. Long live heavy metal!



ROSEANNE CASH - The River And The Thread
La filla d'en Johnny Cash, què més voleu que us digui? Només que hagués heretat un 1% del talent del seu pare ja seria una artista a tenir en compte. Però en va heretar més.




LUCINDA WILLIAMS - Down Where The Spirit Meets The Bone
Acabo amb la més gran. Aquesta dona no descansa. Potser prou d'obres mestres, no???




diumenge, de desembre 28, 2014

Best of 2014 by tuitah

Hola amics! Aquest any estic tan gos que he demanat ajuda per fer la llista del més destacat de l'any. La créme de la créme de tuiter (moltes gràcies a tots) escull un disc, jo el penjo aquí i au, a jugar a la pala. D'aquí uns dies també en posaré jo uns quants, que per alguna cosa és el meu blog. A veure si em feu força RTs i polles i el revifo una mica, que el pobre està mig moribund.

@AKarleshnikov47 - BEHEMOTH - The Satanist




@aleixsalvans - AUTODESTRUCCIÓ Cop Net





@Ambcompte - BIGELF - Into The Maelstrom (tot i que primer va votar el mateix disc que en mundothorpe i li vaig demanar si en podia escollir un altre en pro de la varietat)




@Ayen_de_3 - OPETH - Pale Communion




@AzgarothEMP - HAIL SPIRIT NOIR - Oi Magoi




@caldi - PAU VALLVÉ - Pels Dies Bons




@Calzotbucaquic - SLEEP - The Clarity (és un single però li perdono perquè és el calçot)




@CarlosKarMolina - THE AFGHAN WHIGS - Do To The Beast




@egarriga - KADAVAR - Live In Antwerp




@elputoalridge - LA MAR - Tides




@esberlat - LANA DEL REY - Ultraviolence




@EstanisTorres - DRIVE-BY TRUCKERS - English Oceans




@fiodorpacheco - KING GIZZARD AND THE LIZARD WIZARD - I'm In Your Mind Fuzz / Oddements



Li passo la paraula a en fiodor:

Fills de la gran puta. Són uns fills de la gran reputíssima puta oceànica. 
Joves, mel·lassudistes, talentosos, els reis Midas de la nova psicodèlia australiana (ojo també amb Pond i The Murlocs) han tret dos discazzos aquest any just després d'haver-ho repetat l'any passat (almenys al meu cervell) amb el ja immortal "Float along/ Fill your lungs" amb el temazzo-de-la-vida "Head On/ Pill" (15 minutakens). No es pot ser tan bo tan seguit, òstia, no es pot.

Els seus discos comencen amb una rasscada de guitarra ultrasaturada de fuzz i ja no pots sortir-ne. I enmig et vas trobant tornades i riffs que mai més se n'aniran.
Aquests putos grenyuts de Melbourne saben fer que tres notes et semblin la repolla en patinet. 

El que dèiem, uns fills de puta.


@FoscaCinetica - CLOUD NOTHINGS - Here And Nowhere Else



En Fosca Cinètica també demana la paraula:
Un disc molt assequible de poc més de mitja hora que guanya cada cop que l'escoltes. A més, en directe li foten un gasto increïble.


@gallaguer - SEPTICFLESH Titan



@GransRecords - SCOTT WALKER + SUNN 0))) - Soused




@Hawk_destructor - LOS ASTEROIDE - En Vivo: Stoner Cycles





@i2ufo - MELENDI - Un Alumno Más




@illamonstres - TRONO DE SANGRE - La Mitad De Lo Que Somos, La Mitad De Lo Que Creemos




@Joel_Cockburn - BLACK PISTOL FIRE - Hush or Howl




@knysrb - MEAN MACHINE - Livin' Outlaw




@LoGuerra - EL GREMIO - Mundo Aparte



@mundothorpe - THE WAR ON DRUGS - Lost In The Dream





@skaliwr - BENIGHTED - Carnivore Sublime




@TheOutlaw76 - IMELDA MAY - Tribal




@titodezea - TOM PETTY & THE HEARTBREAKERS - Hypnotic Eye




@ToiBrownstone - MARIACHI EL BRONX - III




diumenge, de juliol 27, 2014

1970 - FREE - Fire and Water

"Mai viatjo massa lluny sense els meus discs de Free" comentava Chris Robinson en una entrevista a la revista Popular 1 fa uns anys. I jo, que sempre he tingut al gran dels germans Robinson per una persona sàvia, faig cas del seu consell. La història no ha tractat massa bé a Free, avui en dia és una banda gairebé oblidada. La majoria de gent coneix d'oïdes el seu únic hit All Right Now (present en aquest disc) i encara gràcies. I jo els hi tinc una estima desmesurada. Un tret característic de la música de Free és que es pot escoltar l'aire surant entre els instruments, transmetent una sensació de pau i calma molt plaentera. El baix d'Andy Fraser sempre és allà, no es limita a ser base rítmica, d'ell neixen moltes de les melodies (fins i tot fa solos mentres la guitarra fa la base com a la part final de Mr. Big!), la guitarra del malaguanyat Paul Kossoff entra quan ha d'entrar i no toca ni una nota de més, ànima pura, la bateria de Simon Kirke acompanya amb cops suaus, sense exhuberàncies innecessàries, i la veu del gran Paul Rodgers, un cantant de veritat, de lo milloret que hagi escoltat mai, ho amaneix tot amb delicadesa i força, suavitat i contundència, melodia i passió, fent de la barreja de rock i blues de Free quelcom únic i exquisit.

Recordo fa uns quants anys, més de 10, que un dia, remenant CDs a la mítiga botiga Satchmo de Lleida em vaig parar a mirar de prop un de Free. Un home gran que hi havia allà la vora i que m'havia passat inadvertit fins llavors em va dir: "Jo els vaig veure en directe" (es van separar l'any 73-74 o sigui que tela). "Carai, quina sort" vaig comentar jo i ell em va deixar planxat responent: "M'estimaria més no haver-los vist i tenir la teva edad". No ho oblidaré mai, cada cert temps recordo aquesta trobada, em va marcar molt. Penso que algun dia, cada cop més proper, jo seré aquest home vell i encorvat, i trobaré algun xaval remenant discs o mp3 o mp8 de Tool, Hellacopters o Nine Inch Nails i li podré dir la frase "Jo els vaig veure en directe" i quan vegi que li provoco una enveja infinita el matxacaré dient-li que no sigui imbècil, que a mi em queden quatre telediaris i ell té, suposadament, tota la vida per endavant.

Serious shit goin' on, dude, no la merda que estem acostumats a que ens posin a la tele o la ràdio

diumenge, de març 16, 2014

1969. ELVIS PRESLEY - From Elvis In Memphis

Molt bones i benvinguts. Fa uns dies vaig tenir una idea que em va semblar genial: consistia en escollir un vinil i punxar-lo mentres jo aniria escrivint el primer que se'm passés pel cap i publicar-ho a l'acabar el disc en forma d'entrada al blog. Vaig pensar que estaria bé punxar vinils de diferents èpoques i estils i així se'm va ocórrer que podria triar un vinil de cada any. La primera qüestió a resoldre seria quin any començar. La resposta no es va fer esperar. Començaria el 1969. Per què? Per vàries raons. Perquè tampoc tinc massa vinils d'aquella data en endarrere, perquè volia començar amb l'Elvis i perquè aquell any el de Tupelo edità un dels millors discs de la seva carrera, From Elvis In Memphis. Així doncs, deixem-nos d'introduccions pesades i anem al gra.  

Ladies & gentlemen, please welcome Elvis Presley!! The king of rock!!!

1969. ELVIS PRESLEY - From Elvis In Memphis
Mentres Elvis comença cantant I had to leave town for a little while us he de confessar que aquest disc no era el que tenia inicialment pensat per començar aquesta sèrie d'entrades que ens duran a través del temps des de finals de la dècada dels 60 fins a l'actualitat. La primera opció va ser Elvis (TV Special) de l'any 1968, disc que recull el mític 68 Comeback Special, el moment més important de la carrera d'Elvis i un dels punts culminants de la història del rock, el gran retorn del rei a la primera filera del show business i que redefiniria el mite de manera definitiva. Malauradament, no el tinc en vinil. Així que la segona opció va ser aquest flamant From Elvis In Memphis, on trobem un Elvis decidit a tornar a ser l'amo de la seva carrera i a no registrar mai més cap cançó en la qual no hi cregués. Editat just després del 68 Comeback Special, amb un Elvis carregat de confiança gràcies a l'embranzida que va suposar l'esmentat programa televisiu aquest From Elvis in Memphis recull una col·lecció de cançons excepcionals on hi destaca, per damunt de tot, la interpretació vocal d'Elvis, carregada de força, emotivitat i mil matissos. Curiosament, tret de In The Ghetto, cap altra cançó pot ser considerada com a clàssic de la seva carrera, i tot i així el nivell és altíssim durant tot el disc.


A diferència del que podran fer els meus fills, m'agradaria poder escriure que la meva relació amb Elvis es remunta a la meva infància, quan al tocadiscs de casa, ma mare no parava de fer sonar la seva música mentres jo jugava amb els clicks de playmobil, però no és així. Els meus pares mai em van inculcar cap afecte especial per la música, a casa hi havia 4 cintes de casset mal comptades de La Trinca, l'Orquestra Plateria i para de comptar (canvi de cara). Així que lo meu amb la música és de collita pròpia. En qualsevol cas, el meu interés per Elvis va néixer gràcies al Popular 1, revista a la qual dec gran part del meu creixement com a fan de la música durant una bona colla d'anys, del 96 al 2010, aproximadament. (Mmmmm, Gentle On My Mind, m'encanta aquesta cançó. Frank Sinatra i Dean Martin també la van enregistrar amb excel·lents resultats però la versió d'Elvis és la meva preferida). En qualsevol cas, el primer que vaig comprar d'Elvis va ser Elvis 56, un CD que recollia totes les cançons que Elvis va enregistrar en un any que va ser clau en la seva carrera, 1956, un any que va començar sent un noi qualsevol d'una humil família de Tupelo i que va acabar convertit en un ídol del sur dels Estats Units. El vaig comprar a Andorra, ho recordo perfectament, durant les festes de nadal de l'any 2000. El setembre d'aquell any següent, el 2001, el dia del meu aniversari, el mateix dia que van "caure" les Torres Bessones, van caure també a les meves mans dues caixes recopilatòries d'Elvis de 4 CD cadascuna: Elvis Live In Las Vegas i Elvis Platinum. Sempre m'ha encuriosit el fet que el mateix dia que queia un dels símbols del poder dels Estats Units, l'estrella més gran sorgida mai d'aquell país entrés a la meva vida per sempre. Coincidències del destí.

Canta Elvis com una mare plora pel destí del seu fill a In The Ghetto marcant el final del temps que tinc per escriure. Ha estat un plaer. Ens veiem el 1970.

dimarts, de febrer 04, 2014

... the best of 2013!!! (iii)

Per l'esperada tercera part del millor de 2013, dedicada als sons més foscos i agressius, he comptat amb la valuosa col·laboració d'@Allen_de_gel, un metalhead de cap a peus, que ha etiquetat els grups i a més ha escollit un disc que no era a la meva llista.

Aparteu les criatures, això va de menys a més grau d'agressivitat i desesperació. Sobren les paraules.

PEDRES, METALL I FOSCOR

WOODEN SHJIPS - Back To Land
**Psyche pop / Space rock
  



KADAVAR - Abra Kadavar
**Psychedelic rock / Stoner Rock




CAUSA SUI - Euporie Tide
**Psychedelic rock / Space rock 




RED FANG - Whales & Leeches
**Stoner Metal




UNCLE ACID & THE DEADBEATS - Mind Control
**Psychedelic Rock / Doom Metal




INTRONAUT - Habitual Levitations
**Progressive sludge metal / Post-metal




KVELERTAK - Meir
**Hardcore



KYLESA - Ultraviolet
 **Progressive Psychedelic Sludge Metal




PROTEST THE HERO - Voilition
**Emocore amb riffs matheros JO CA SE (LOL)





REVOCATION - Revocation
**Technical Death / Technical Thrash Metal




CHIMAIRA - Crown Of Phantoms
**Metalcore






PHILIP H. ANSELMO & THE ILLEGALS - Walk Through Exits Only
**Groove Sludge Metal 






RIVERS OF NIHIL - The Conscious Seed Of Light
**Technical Death Metal





THE MODERN AGE SLAVERY - Requiem For Us All
**Deathcore




BATILLUS - Concrete Sustain
**Blackened Doom Metal




OBSCURE SPHINX - Void Mother
**Post-eslutxdumero




Allen_de_gel's choice...

SUBROSA - More Constant Than The Gods
Aquesta l'etiqueto jo: Experimental sludge doom (o això és el que hi diu al seu bandcamp XDDD)



dimecres, de gener 08, 2014

... the best of 2013!!! (ii)

Segona part del millor de 2013. En aquesta entrada li toca el torn a músiques més tranquiles, ideals per reposar i agafar forces per a la darrera part, que amb sort es publicarà d'aquí pocs dies. Seieu, enceneu una cigarreta, tanqueu els ulls i relaxeu-vos.

COUNTRY, FOLK, AMERICANA

EMMYLOU HARRIS & RODNEY CROWELL - Old Yellow Moon
Bella i dolça Emmylou, segur que en Gram plora des del cel quan et sent cantar. Igual que jo.



STEVE EARLE & THE DUKES (& DUCHESSES) - The Low Highway
Steve Earle és el puto amo des del primer disc que va treure, però els papers que ha interpretat a The Wire i, sobretot, a Treme, el converteixen en un semidéu per a mi.



THE SADIES - Internal Sounds
Aquests juguen en una altra lliga. El que estant fent de fa uns quants anys no està a l'abast de qualsevol. I vénen de gira aquest gener!




DAWES - Stories Don't End
Molt fan de Taylor Goldsmith i els Dawes. Molt. Stories Don't End segueix fent gran aquesta banda.



DANIEL ROMANO - Come Cry With Me
Només per la portada ja hauria de sortir a totes les llistes del 2013, però a sobre el tio s'ho curra fort. Country old school per la vena.



CAITLIN ROSE - The Stand-In
Juga al pol oposat a en Daniel Romano, és a dir, el country del que aquest s'allunya, però qui es pot resistir als encants de la seva veu?



BRETT DETAR - Too Free To Live
Enorme segon disc de Brett Detar, descarregable gratuïtament des de la seva web, www.brettdetar.com. Crack!



THE AVETT BROTHERS - Magpie And The Dandelion
Són tan bons que no escoltar-los hauria d'estar perseguit per la llei.




SONS OF FATHERS - Burning Days
Segon disc de Sons Of Fathers que els confirma com una banda a seguir sí o sí.



ISRAEL NASH GRIPKA - Israel Nash's Rain Plans
Neil Young estaria orgullós d'aquest disc si l'hagués fet ell.



THE CIVIL WARS - s/t
Darrere el hype hi ha una gran banda. De veritat.



JASON ISBELL - Southeastern
No em cansaré mai de dir-ho: què bé va fer en Jason d'abandonar Drive-By Truckers. En solitari està construint una discografia espectacular.




MIDLAKE - Antiphon
La marxa de Tim Smith, cantant i teclista, no ha sentat del tot malament als texans (de Texas, no de pantalons). Gran treball de lofi folk-pop-psicodèlic-polla.




THE MOONDOGGIES - Adios I'm A Ghost
L'èpica de Tidelands (2010) es transforma en languidesa i reflexió. Per a ser escoltat amb calma i sense presses. Guanya amb les escoltes.



DR. DOG - B-room
Un clàssic dels meus tops. De veritat us pensaveu que Dr. Dog treurien nou disc i no els hi veuríeu? Hahahaha! Il·lusos! I com que me'ls estimo tant no un no, tres! Tres vídeos!!!






dimecres, de desembre 25, 2013

... the best of 2013!!! (i)

El blog pot estar acumulant pols i teranyines, els meus dits encarcarats i les tecles del teclat mig rovellades però la meva oïda no para de transmetre senyals acústics al cervell que aquest processa amb més o menys desencert. La maquinària no s'atura mai, nova música arriba dia rere dia a la meva base de dades rebotant pels pavellons auditius, repicant el martell, l'enclusa i les putes trompes d'Eustaqui... així que un dia o altre ho has de dir: fins aquí, vaig a fer la llista, qui no hi sigui dins, mala sort! Intentaré, si es dóna el cas i hi ha prou quòrum, fer una segona llista amb discs que hagin arribat tard a les meves orelles, aquelles descobertes de darrera hora que de vegades sobrepassen en satisfacció auditiva als primers favorits. Aquests dies em faig un fart de mirar llistes per internet i escoltar-ne els discs destacats, així que és probable que d'aquí un mes tingui una bona colla de discs a afegir als que ara faré esment.

Ladies & gentleman, cats & dogs, hookers & whores... the best of 2013!!!

L'ordre busqueu-lo a les estanteries dels súpers, aquí no.

COUNTRY, FOLK, AMERICANA...

(coming soon)


ROCK, SOUTHERN, ALTERNATIVE, HARD ROCK...

ALICE IN CHAINS - The Devil Put Dinosaurs Here
Com s'ho fan per continuar sonant tan poderosos i penetrants? Jerry Cantrell, puto, que n'ets de bo!



DEER TICK - Negativity
O com fer un disc de rock el 2013 sense sonar retro, ni alternatiu, ni indie, ni polles.



THE BLACK ANGELS - Indigo Meadows
Aquests estan bastant penjats i potser per això ho peten bastant. Per fumar-se un canut i volar. O endinsar-se al infern.




THE DIRTY STREETS - Blades Of Glass
No esteu fent ni puto cas a aquesta banda. Molt malament, us hauré de fer fuetejar. Rock 70s impecable, és a dir, gran base rítmica, riffs i solos a dojo i veu amb un feeling de collons.



TADDY PORTER - Stay Golden
Taddy Porter han fet un interessant gir amb aquest segon disc. Del rock potent, directe i efectiu del seu primer disc a sonoritats més groovies i fosques. Bé.



WOLF PEOPLE - Fain
Pas de gegant dels Wolf People en aquest Fain. Retro i psicodèlia embolcallats amb una producció exquisida.



THE TEMPERANCE MOVEMENT - s/t
El DISC DE ROCK d'aquest 2013.



THE WILD FEATHERS - s/t
Rock, country, southern... The Wild Feathers!


MIDDLE CLASS RUT - Pick Up Your Head
Repeteixen fórmula i, per ara, també resultats. Prova superada.



TRUTH & SALVAGE CO. - Pick Me Up
No sortiran mai de davall de l'ombra de les bandes que homenatgen però, collons, què bé que ho fan!



THE VIRGINMARYS - King Of Conflict
Hard rock! Yeah, fuckers!



PEARL JAM - Lightning Bolt
Què voleu que escrigui? Estic cansat de repetir-me. Pearl Jam foreva!



HEY! HELLO! - s/t
Ginger, espero que quan et moris s'hagi inventat la clonació. No vull que els meus fills visquin en un món on no treguis discs.



SCORPION CHILD - s/t

La música, la imatge, l'actitud... ens torna a una època en què el rock era molt més que una altra puta estafa per a robar-vos els diners i fer-vos ballar al ritme del CAPITALISME NEOLIBERAL.



BLITZEN TRAPPER - VII
Després del genial American Goldwing (2011), VII continua explorant i explotant amb eficàcia les sonoritats dels 60 i 70.



PEDRES, METALL & FOSCOR

(coming soon)