diumenge, de juliol 27, 2014

1970 - FREE - Fire and Water

"Mai viatjo massa lluny sense els meus discs de Free" comentava Chris Robinson en una entrevista a la revista Popular 1 fa uns anys. I jo, que sempre he tingut al gran dels germans Robinson per una persona sàvia, faig cas del seu consell. La història no ha tractat massa bé a Free, avui en dia és una banda gairebé oblidada. La majoria de gent coneix d'oïdes el seu únic hit All Right Now (present en aquest disc) i encara gràcies. I jo els hi tinc una estima desmesurada. Un tret característic de la música de Free és que es pot escoltar l'aire surant entre els instruments, transmetent una sensació de pau i calma molt plaentera. El baix d'Andy Fraser sempre és allà, no es limita a ser base rítmica, d'ell neixen moltes de les melodies (fins i tot fa solos mentres la guitarra fa la base com a la part final de Mr. Big!), la guitarra del malaguanyat Paul Kossoff entra quan ha d'entrar i no toca ni una nota de més, ànima pura, la bateria de Simon Kirke acompanya amb cops suaus, sense exhuberàncies innecessàries, i la veu del gran Paul Rodgers, un cantant de veritat, de lo milloret que hagi escoltat mai, ho amaneix tot amb delicadesa i força, suavitat i contundència, melodia i passió, fent de la barreja de rock i blues de Free quelcom únic i exquisit.

Recordo fa uns quants anys, més de 10, que un dia, remenant CDs a la mítiga botiga Satchmo de Lleida em vaig parar a mirar de prop un de Free. Un home gran que hi havia allà la vora i que m'havia passat inadvertit fins llavors em va dir: "Jo els vaig veure en directe" (es van separar l'any 73-74 o sigui que tela). "Carai, quina sort" vaig comentar jo i ell em va deixar planxat responent: "M'estimaria més no haver-los vist i tenir la teva edad". No ho oblidaré mai, cada cert temps recordo aquesta trobada, em va marcar molt. Penso que algun dia, cada cop més proper, jo seré aquest home vell i encorvat, i trobaré algun xaval remenant discs o mp3 o mp8 de Tool, Hellacopters o Nine Inch Nails i li podré dir la frase "Jo els vaig veure en directe" i quan vegi que li provoco una enveja infinita el matxacaré dient-li que no sigui imbècil, que a mi em queden quatre telediaris i ell té, suposadament, tota la vida per endavant.

Serious shit goin' on, dude, no la merda que estem acostumats a que ens posin a la tele o la ràdio

1 comentari:

  1. Gran història la del senyor a la botiga de discos...Quan jo trobo algú que em comenta que ha vist a tal o cual artista em llenço de cap a fer preguntes com un maníac obsessiu...fa relativament poc a la feina un home va comentar que havía vist a en Zappa...s'em va anar tant la castanya fent preguntes que va tallar la conversa amb un "no m'en recordo de res...anava molt borratxo"!!!!.Ara em veu pel passadís i s'escapa cap una altra banda!je je je...

    Salut!!!

    ResponSuprimeix