Podria parlar del històric concert d'aquest dimarts passat al Sant Jordi Club (que no és el mateix que el Palau Sant Jordi però hi és al costat) del gran John Fogerty, del munt de clàssics que va cantar i del munt de guitarres que va tocar i del content que estic d'haver triat el concert de Fogerty en comptes del de Metallica, la banda que ja no és ni tornarà a ser... però no ho faré.
Podria parlar de la mort de Michael Jackson, de com flipàvem de màrrecs el meu germà, el meu cosí i jo amb el "Bad" i de com intentàvem ballar com ell, o de com en el seu dia em vaig comprar el "Dangerous" en casset, de les similituds entre el final del rei del pop i el del rei del rock (ELVIS!!!!!) i de com em turmenta les connexions ocultes en el fet que Elvis morís gras com un bacó i en Jacko més prim que una ascla... però no ho faré.
També podria parlar de l'alegria que sento pensant que els Wildhearts treuran un nou disc a finals d'agost i de que també ho faran els Black Crowes un dia després o de com m'agrada el nou disc de Cracker (heu llegit ja el post? eh? EHHHH?)... pero tampoc ho faré.
Del que tinc ganes de parlar és de la mort del Capità Amèrica, de l'impacte que m'ha causat tota la història i de les llàgrimes que em van aparéixer als ulls ahir llegint el número del seu enterrament... però potser ho faré en una altra ocasió.
Podria parlar de la mort de Michael Jackson, de com flipàvem de màrrecs el meu germà, el meu cosí i jo amb el "Bad" i de com intentàvem ballar com ell, o de com en el seu dia em vaig comprar el "Dangerous" en casset, de les similituds entre el final del rei del pop i el del rei del rock (ELVIS!!!!!) i de com em turmenta les connexions ocultes en el fet que Elvis morís gras com un bacó i en Jacko més prim que una ascla... però no ho faré.
També podria parlar de l'alegria que sento pensant que els Wildhearts treuran un nou disc a finals d'agost i de que també ho faran els Black Crowes un dia després o de com m'agrada el nou disc de Cracker (heu llegit ja el post? eh? EHHHH?)... pero tampoc ho faré.
Del que tinc ganes de parlar és de la mort del Capità Amèrica, de l'impacte que m'ha causat tota la història i de les llàgrimes que em van aparéixer als ulls ahir llegint el número del seu enterrament... però potser ho faré en una altra ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada