dimecres, de febrer 10, 2010

Nine Inch Nails - Another Version Of The Truth: The Gift

Ja era hora que parlés al bloc d'una de les meves bandes preferides de sempre. Recordo que només sentir el nom ja em vaig sentir atret, hi havia quelcom misteriós i poderós en el nom, Nine Inch Nails. No puc recordar com vaig aconseguir, allà pels volts de 1995, una cinta de casset de 60 on hi havia el EP Broken (1992) a la cara A i mig The Downward Spiral (1994) a la cara B, però sí recordo com Nine Inch Nails es van convertir ràpidament en una de les bandes sonores de la època. La foscor, el descens sense límit, la visió apocalíptica, la desesperació, la nul·la possibilitat de redempció, la ràbia, el deconsol, el descontrol... tots aquests conceptes convertits en "música" (i lletra) mitjançant la creació i posterior superposició d'infinitat de capes sonores ens van atrapar i ens van fer sentir sensacions fins llavors mai imaginades i poques vegades superades en els anys futurs. Així de fort va ser el impacte que Trent Reznor va causar en les nostres vides (la meva i la d'uns quants amics que per sort encara conservo, salut nois!!).

 
Nine Inch Nails a Woodstock '94, l'infern a la terra

Inevitablement els anys passen i hi ha bandes que en aquells anys venerava i ara encara respecto, encara que no les escolti gairebé mai, però us puc assegurar que mai he abandonat a Nine Inch Nails (nin d'ara en endavant). Calfreds sempre em recorren les extremitats a ritme vertiginós i el cap em dóna voltes a l'escoltar Reptile, Happiness In Slavery, Terrible Lie o The Wretched per enèsima vegada. L'altre dia sense anar més lluny em  tornava a meravellar amb la lletra de The Wretched gràcies als subtítols en castellà de Another Version Of The Truth. Què carall és Another Version Of The Truth? Doncs és un projecte realment ambiciós i novedós, molt en la línia nin, encara que en Trent Reznor no hi estigui posat directament.

Lights In the Sky, nom de la gira del 2008, va resultar ser la més trencadora visualment duta a terme mai per nin i, potser, per cap altra banda. Es va idear tot un muntatge a base de sensors i pantalles mòbils d'alta i baixa ressolució, semitransparents i opaques, que col·locades tan davant com darrera com entremig dels músics responien als seus moviments i a l'accionament dels sintetitzadors creant uns efectes pels quals la paraula espectacular queda petita.

Nine Inch Nails is Trent Reznor

Rebotat per la impossibiltat de poder publicar material de la gira Trent Reznor decideix posar a disposició dels fans més de 400 Gb de material audiovisual enregistrat en alta definició pertanyent a tres concerts de l'esmentada gira instant a tothom qui vulgui a treballar-lo i distribuir-lo. Així sorgeix un col·lectiu anomenat This One Is On Us (aquest és de part nostra) fent clara referència a la frase del propi Trent quan va regalar el seu darrer disc, The Slip (This one is on me, aquest és de part meva), format per seguidors de la banda que decideix agafar tot el material, editar-lo i fer-ne un DVD (amb menús, subtítols en gran quantitat d'idiomes i pdf informatiu) que pugui ser distribuït gratuïtament a través de la xarxa en una multitud de formats diferents a gust de qualsevol usuari estant fins i tot en camí una versió en Blu-ray. Així és com neix Another Version Of The Truth: The Gift i en els següents links el podreu veure i/o descarregar.

Per veure'l directament al youtube clica aquí 
Per descarregar-lo en diferents formats clica aquí 
Per a més informació cliqueu aquí

Si voleu el podeu veure, amb paciència, també aquí (el realment espectacular comença a partir de Closer):


7 comentaris:

  1. Déu n'hi do els NIN. El més graciós és que en aquells anys, quan no estàvam acostumats a exageracions sòniques, ens arribés d'aquella manera la seva música. Jo vaig entrar-hi via The Downward Spiral en una cinta compartida amb el Filth Pig de Monistry. Quins temps!

    Llarga vida a en Reznor!

    Domènec!

    ResponElimina
  2. I tant que sí! I encara ens ha de sorprendre unes quantes vegades més, des de que ha deixat les drogues el seu capet no para de barrinar quina en pot fer.

    ResponElimina
  3. Quina putada la cinta amb mig spiral! ja vas poder dormir fins que no vas poder escoltar l'altre mig?? l'another version es acollonant nen!

    ResponElimina
  4. Ja veus! tu amb el 5.1 superestereofonicplus deus al·lucinar en colors, no? Només et falten les ulleres 3D ;)

    ResponElimina
  5. Bufff, m'agraden cançons peò no m'acaben de fer el pes en la seva totalitat..En directe millor..Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Imagina't nen! tenim pendent veure'l a casa meva amb el Xavi i el Jero, ja us pegaré un toc i vens amb la Neus. Amb 3D no ho sé, però per ambientar-nos estic pensant de mangar una tanca d'obres a la brigada de l'ajuntament i fótre-la a un metre de la pantalla!! seria com un directe dels NIN a cal Dani!!

    ResponElimina
  7. Manel: és un grup molt especial i reconec que per moments poden ser difícils i ara mateix, amb la seva època daurada tan lluny suposo que es fa costa amunt.

    Dani: Fet!!! Ja ens avisaràs...

    ResponElimina