dilluns, de maig 03, 2010

De compres a la Fira del Disc

Abans d'ahir vam passar per la Fira del Disc de Barcelona a fer algunes compres. Feia molts anys que no hi anava i tenia ganes de buscar alguns vinils que fa temps que els hi vaig al darrera com l'Age of Winters de The Sword, l'A.M. de Wilco o el Bunkhouse Album dels Jayhawks. El primer de The Sword no el vaig trobar, tinc mala sort amb aquest disc, el dia que el trobi organitzaré una festa. L'A.M. és el meu disc favorit de Wilco i en recordo una edició en vinil vermell translúcid presentat sense carpeta, solament en una funda de plàstic. No vaig trobar aquesta edició però sí una reedició de Nonesuch (actual discogràfica de Wilco) en vinil de 180 grams, carpeta doble i còpia en CD inclòsa. No el vaig comprar perquè sabia que per internet el trobaria més barat. El tercer de la llista, el Bunkhouse Album, és un somni que tinc de fa temps, es tracta del primer disc dels Jayhawks del que la discogràfica Bunkhouse (d'aquí el nom amb el qual s'ha acabat coneixent el disc) solament va editar dues mil còpies en vinil. Afortunadament aquest proper 18 de maig la discogràfica Lost Highway reeditarà per fi aquest treball en vinil i CD encara que per raons sentimentals, en aquest cas, a mi em faria molta il·lusió posseir una còpia del vinil original; tampoc el vaig trobar.

El primer treball dels Jayhawks fa olor a caca de vaca, boníssim!!!

 Tot i així, no vaig sortir de l'Estació del Nord amb les mans buides. Un quart objectiu que m'havia fixat era no tornar a casa sense el meu primer vinil d'Elvis. I vaig tornar-hi amb vuit!!!!! [mode Nuñez on] A només 3 euros cadascun!!! [mode Nuñez off]. From Elvis In Memphis (1969), That's The Way It Is (1970),  Separate Ways (1972), Raised On Rock (1973), From Elvis Presley Boulevard, Memphis, Tennessee (1976), Moody Blue (1977) i els recopilatoris Elvis' Gold Records volume 4 (1968) i Elvis Forever (1983). Felicitat absoluta.

El millor disc de la carrera d'Elvis?

Altres vinils que em vaig comprar van ser:
  • Quireboys, A Bit Of What You Fancy (1990). Ja he parlat d'ells al blog anteriorment, és una banda que estimo molt i no podia deixar passar l'oportunitat de comprar el seu debut en vinil. També hauria comprat el segon sinó fos per... deixem-ho estar.
  • The Four Horsemen, Nobody Said It Was Easy (1991). Suposo que com qualsevol seguidor del hard rock estimo aquesta banda. Els seus dos únics discs són dues meravelles que mai em cansaré d'escoltar. A més, el vinil anava acompanyat d'una còpia original en CD amb portada, contraportada i llibret del seu segon disc, Gettin' Pretty Good... (1996).
  • Pearl Jam, Backspacer (2009). Feia dies que el veia a Revolver i sempe trobava algun altre vinil que me'l feia deixar per un altre dia. Tot i no ser tan brillant com l'anterior, Pearl Jam, el disc de l'avocat (2006), potser per la manca de factor sorpresa que aquell va suposar, és un bon disc. El nivell de les cançons és altíssim i només decau al darrer tema, The End, massa ensucrat pel meu gust. La presentació del disc és també exemplar.
  • Dr. Dog, Shame, Shame (2010). No ho tenien fàcil els gossos de Filadèlfia per igualar el seu anterior disc, Fate (2008). No puc dir encara si ho han aconseguit o no però sí puc dir que Shame, Shame és un gran disc que qui sap si d'aquí un temps situarem a la mateixa alçada que el seu predecessor.


 Rockin' is my business... and business is good!!!!


    6 comentaris:

    1. Bones compres malgrat que no trobessis el que volies. Jo....Vaig oblidar que era aquest cap de setmana passat!!!!!! Ahgggggggggg!!!

      ResponElimina
    2. Buenas compras, compañero!

      Ese "From Elvis In Memphis" es uno de los mejores discos que un ser humano pueda escuchar.
      Madre mía, se me eriza la piel solo de pensarlo!!

      Saludos!

      ResponElimina
    3. Manel!! Llàstima que ho oblidessis, segur que també hauries fet bones compres.

      Rockland, totalmente de acuerdo. Lo tengo en tres versiones ya, en CD con temas extra, otro CD de una coleccción de un periódico y ahora por fin en vinilo. La primera vez que lo oí me extrañó que exceptuando In The Ghetto todas las demás canciones fueran tan desconocidas.

      Saludos!!

      ResponElimina
    4. ...sinó fos per que no pots deixar mai un vinil com aquest, en una caixa abandonat després d'haver-lo trobat i tocat! no saps que el "king lizard" sempre està a l'aguait?! ja!ja!
      ...jo em vaig quedar amb les ganes de remenar la caixa aquella de l'Elvis... al final vaig pillar el Christma's Album a 2 eurillos en un altre lloc.

      ResponElimina
    5. ja ha sortit el lladre!!!!! jajajaja

      De tot se n'aprén en aquesta vida, la propera vegada no et donaré l'oportunitat ;)

      Salut!!

      ResponElimina