divendres, d’agost 20, 2010

The Sword - Warp Riders (2010)

Quan vaig crear el blog una de les intencions més clares i fermes que tenia era parlar de The Sword. En aquesta vida és important traçar un pla i seguir-lo (stick to the plan, man). La impaciència és el millor aliat a l'hora d'engegar un pla als collons. Tantes hores de maquinacions, tans fils estirats amuny i avall, dreta i esquerra... no es pot malbaratar tot per una decisió precipitada. Jo he esperat el moment i per fi el moment ha arribat: un any i mig després de la creació del blog aquí arriba la merescuda entrada a una de les millors bandes des que els déus van crear la guitarra, THE SWORD!!!!

Realment es tracta d'un grup sorprenentment bastant desconegut fins i tot en el gueto del rock. Així que el primer que hauria de fer és descriure com sonen. A veure com ho faig, a què sona l'impacte d'una destral esberlant un cap per la meitat? Com sona el tall maldestre d'una espasa amputant un braç? Com sonen els esquitxos de sang lliscant cara avall? Doncs així sonen The Sword. Els seus dos primers àlbums, Age Of Winters (2006) i  Gods Of The Earth (2008), són dos obres mestres a l'abast només d'éssers parits per divinitats llargament oblidades, dos epopeies que es cantaran quan la dona i l'home (xarrupampolles.com recolza la igualtat de gèneres per sobre de qualsevol creença política i religiosa), la papallona i el mamut, el blat i la ginesta, hagin desaparegut de la faç de la terra, dos odes místiques que ja existien abans d'ésser creades per aquests quatre enviats d'Austin (pronunciat ostin). Quan dos conceptes tan sagrats com heavy metal i rock 70s es donen la mà els mars es separen, les deus brollen sang i del cel plouen cendres daurades que tenyeixen d'or la mediocritat total i mortal.

Collons com pesa la puta destral!!

Després del totxo que us acabo de fotre entendreu que esperava el nou disc amb les ganes d'un fan d'U2 (no, a U2 no li toca negreta) fent cua 17 hores per comprar una entrada. Quan fa unes setmanes es va editar el primer single, Tres Brujas, i es va fer públic el títol i portada del disc a més d'un l'hi van caure els collons a terra. Aquests no eren The Sword!! Ai las! Ara les guitarres sonaven a guitarra i no a destrals, llances i escuts repicant contra carn humana!!! I l'emblema!!! Havien canviat la tipografia del nom del grup!! Traïdors!!

Això és un emblema i el demés és cagarel·la

Res, no patiu, The Sword no són Metallica (almenys de moment). És cert que no sonen tan bruts ni tan setantes com abans (i és una llàstima), és cert que hi ha un tema (Night City) que haurien pogut cedir al Nicke Royale com a hit per al seu nou disc i també és cert que el nou emblema no mola tant com l'original, però el més important, el concepte musical, roman intacte. De fet, aquesta nova producció més polida i moderna els pot apropar a més gent que fins ara no els hi havia parat l'orella, la qual cosa tots sabem que no té perquè ser positiva. El disc surt el proper dia 24. Jo ja he encomanat la meva còpia, en vinil, per descomptat.


6 comentaris:

  1. Bon dia Simu

    Pues la verdad, para alguien a quien no le gusta el heavy como yo, te digo que este tema suena de cojones.

    ResponElimina
  2. Bon día Rey!

    Es que tienen un rollo 70s que es la gracia. Si te ha gustado How Heavy This Axe píllate Age Of Winters, Gods Of The Earth o el mismo Warp Riders... alucinarax!

    ResponElimina
  3. Dur com la vida mateixa!

    Aquests xiquets rockejen, i això ja ho diu tot.

    Segur que estarien encantats de veure com un tio d'una ciutat com Lleida fa una entrada com aquesta al seu blog.

    Simu, continua rockejant!

    ResponElimina
  4. Domènec, gràcies pel comentari! M'alegra que t'hagi agradat l'entrada.

    Keep on rockin!

    ResponElimina
  5. Bufff, ganas de escoltar el nou dels SWORD...Demà mateix baixo a Tallers a per ell..una abraçada.

    ResponElimina
  6. Han evolucionat una mica, Manel, però continuen rockejant!!

    Salut!!

    ResponElimina