dissabte, de setembre 25, 2010

Whispering Pines - Family Tree (2010)

No sé perquè darrerament estic tan gos per sentar-me davant el teclat i juntar quatre lletres pel blog. Com que la mandra no ha amainat no m'estendré massa i aniré al gra: el disc de Whispering Pines (web, myspace) és un dels millors de l'any.

 Gran portada, millor disc

Prenent el nom d'una cançó de The Band aquests californians fan honor a l'esmentada mítica banda així com a la música de finals dels seixanta i principis dels setanta. Apart de The Band hom pot trobar en els acords i melodies ecos dels Allman Brothers més clàssics (genial Stars Above) o Grateful Dead (Songbird, una cançó que val un disc i mig). Enregistrat completament en directe a l'estudi i mitjançant equip analògic tot el disc desprèn un aroma a capvespre que el fa ideal per a ser escoltat ara que entrem a la tardor. Podria començar a destacar cançons però totes em semblen petites obres d'art. Descobriu-ho vosaltres mateixos. És una banda tan petita que gairebé no hi ha res d'ells a la xarxa, aquest vídeo de Crazy Mama (versió de JJ Cale), una de les cançons més directes del disc, i poc més.

5 comentaris:

  1. Magnific disc que gaudeixo des de fa temps. Sens dubte de lo millor del any en roots rock. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Manel, són molt bons. Estan gravant ara el segon disc, a veure si els hi surt tan rodó com el primer...

    Lagarto, valen la pena, ya verás.

    ResponElimina
  3. has escoltat el de leroy powell? està molt bé.

    ResponElimina
  4. Mick!! Sí que he escoltat el de Leroy Powell i em sona una mica massssa ensucrat. Trobo que hi ha força balades descafeinades.

    Salut!!!

    ResponElimina