John Hiatt and The Combo - 28/10/2010 - Sala Bikini, Barcelona

Recordo amb molt afecte el meu primer cotxe, un Seat 124 color blau marí. Era l'enveja de tots els gitanos de la província, quan parava als semàfors al costat d'algun d'ells no trigaven 3 segons en preguntar-me quant en volia pel cotxe. El va comprar el meu pare de segona mà quan jo tenia 3 o 4 anys per substituir el 600 amb el que haviem anat els primers anys. Quan el meu germà es va treure el carnet de conduir el va portar un temps fins que finalment va passar a mi quan se'n va comprar un de nou. Tots els membres de la família vam fer-li modificacions. El meu pare li va canviar el motor original de gasolina per un de gasoil. Els operaris de les benzineres sempre em miraven amb cara de què collons estàs dient quan els hi remarcava que havien de posar-hi gasoil. El meu germà li va instal·lar un equip de radiocasset més un joc de 4 altaveus que feia esfereir, en una època en que els tunings eren racionals i els nengs encara anaven amb bolquers. Recordo el meu cosí sentat al darrera, atrapat entre motxilles i tendes de campanya, tots tres de camí al Doctor Music Festival, sagnant per les orelles a ritme d'Antichrist Superstar per culpa del volum inhumà al que feiem sonar l'aparell. La meva modificació va ser més modesta. Va sortir un forat a la xapa de la porta del conductor fruit del pas del temps que tot ho altera i ho fot malbé i el vaig tapar amb una enganxina de Gluecifer.

 Com era d'esperar, l'enganxina de Gluecifer va ser víctima de les inclemències meteorològiques

Ah sí, també vaig fer-li la modificació final un matí pujant a l'Escola quant un iaio es va saltar un cediu el pas i me'l vaig emportar per davant. No, ningú va patir danys personals, però el meu estimat 124 se'l va emportar la grua per aconvertit en un cub de ferralla de 2x2. Recordo perfectament que havia sortit de casa especialment content amb la cinta del Slow Turning (1988) el meu disc favorit de John Hiatt. En el moment de l'accident encara sonava la primera cançó, Drive South, encara que la direcció era més aviat nord-oest, i jo en cantava la tornada.

Come on baby drive south!!

Per cert, què gran és John Hiatt. I no ho dic en sentit real sinó en el figurat. La xarxa en va plena, com no podia ser d'altra manera després de l'exitosa gira que ha fet pel país aquesta setmana passada 18 anys després de la seva darrera visita. Jo en soc molt de seguidor d'en John Hiatt, però he de confessar que darrerament el tenia una mica oblidat. Un oblit que va començar a desaparéixer quan vaig escoltar el seu nou disc The Open Road (2010) on en John torna a demostrar que és un compositor i un cantant únic i molt especial. Vaig tenir la sort enorme de poder-lo veure en la gira de presentació de Master Of Disaster (2005) al Shepherd's Bush Empire de Londres. En aquella ocasió anava acompanyat pels North Mississippi Allstars i el concert va ser enorme. Gràcies a que en vaig fer la crònica per Popular 1 he pogut recordar que aquella nit va ser molt gran perquè en tinc un record massa llunyà pels anys que fa. D'aquí uns anys potser hauré de rellegir aquesta entrada per recordar com va ser el concert d'en Hiatt a Bikini, però no ho crec. Passa poques vegades pero és fàcil de reconéixer quan ho fa i dimecres va passar. La sensació d'estar veient una actuació d'una qualitat desmesurada tant en el fons (cançons) com en la forma (interpretacions), de ser espectador privilegiat de la posta en escena d'un artista únic, inimitable, inigualable, d'aquells que tenen quelcom que els diferencia de la resta. Gràcies John. I no triguis 18 anys en tornar!!!!!

 John Hiatt i North Mississippi Allstars ballant i tocant The Tiki Bar Is Open

Londres, 23/10/2005

 

John Hiatt dijous passat a Barcelona