Alice In Chains - Black Gives Way To Blue (2009)

Estic molt i molt content, m'acaba d'arribar el nou disc d'Alice In Chains... i és bestial!!! Ja fa temps que tinc la sort de gaudir-lo, el vaig baixar tan aviat com vaig saber que estava disponible i com que un és aparentment un pirata però en el fons un home honrat, ara l'he comprat... que n'aprenguin! 12 euros a play.com i en 4 dies és a la bústia, qui no el té és perquè no vol.

Com deia, la sorpresa ha estat majúscula, és un dels millors discs de l'any, no faig conya jo amb això!!! I això que parlem d'una banda que torna amb nou cantant després de prop de 15 anys sense treure nou material. Si amb això no n'hi havia prou, el cantant que s'ha hagut de substituir no era un cantant qualsevol, era el maleït Layne Staley, un dels cantants amb més màgia i carisma que hagi escoltat mai!!!!

Layne Staley, sempre anyorat, mai oblidat

Per sort, Layne no era el 100 % d'Alice In Chains, podriem dir que ell n'era l'ànima i la cara més visible pero el cervell era i és en Jerry Cantrell, com ha demostrat amb aquest impressionant Black Gives Way To Blue. Com si no es podria reconéixer el mític so de la banda amb tan sols 3 segons de qualsevol cançó? Com és que aquest Black Gives Way To Blue no sóna en absolut desfassat si ens transporta directament a l'any 1995 en que l'anomenat so grunge era encara prou vigent? Jerry Cantrell és un tipus amb molt talent, aquesta és la raó. A més, ell era també una part molt important en la tasca vocal d'Alice In Chains (aquelles dobles veus continuen sonant tan hipnòtiques com aleshores), encara que acostumés a cedir el protagonisme, sàviament, a en Layne. Ara és ell qui porta el pes vocal principal i el nou membre, William Duvall, és qui fa les segones veus i toca també la segona guitarra. Si tanques els ulls i et deixes portar és inevitable pensar que potser en Layne encara és viu, torna a cantar i qui sap si el podràs veure en breu dalt d'un escenari. Aquesta és la més gran lloança que puc fer d'aquest Black Gives Way To Blue.

Ara tocaria enumerar totes les cançons del disc una rera l'altra, comentant que si aquella és boníssima que si l'altra també... però no us vull fer perdre més temps. El disc és 100 % Alice In Chains amb tota la ràbia i la bellesa inherents, els que l'heu escoltat prou sabeu què vull dir i els que encara no ho heu fet... a què esteu esperant???