diumenge, d’abril 18, 2010

Marah, la banda que va regnar

Va haver-hi uns dies que Marah va ser la banda més gran del planeta. Ho tenien tot, bones cançons, bons músics i, sobretot, un directe potentíssim. M'havien dit que eren molt bons dalt de l'escenari (una altra vegada gràcies, Mickey) però fins que no els vaig veure no em vaig fer a la idea de la magnitud de la seva grandesa. Va ser al Privat de Mataró,  una de les moltes vegades que van tocar en aquesta discoteca, en la gira de presentació del seu, al meu parer, millor disc, If You Didn't Laugh... You'd Cry (2005), i em vaig quedar acollonit. Cada cop que tocaven, fos on fos, guanyaven més i més fans, cada nit ho donaven tot i més, era impossible no caure rendit als seus peus. No van plenar mai estadis ni van sortir a la televisió, no els van posar a la radio ni van aparéixer a la portada de cap revista de moda però això tant se val, els que els seguiem sabem que els germans Bielanko i companyia no tenien rival. Vaig tenir la sort de veure'ls alguna vegada més durant aquesta inacabable gira que els va portar a la destrucció i sempre van oferir actuacions memorables, una altra vegada al mateix Privat, a l'Azkena sota un sol de (in)justícia i a Osca al maig del 2006 en el seu darrer gran concert que vaig tenir la sort de veure i d'on son aquestes fotografies que tinc ganes de compartir amb vosaltres.

Dave & Serge Bielanko

 Serge i la seva armilla eterna

 City Of Dreams sempre em posava la pell de gallina

Bielanko bros. en acció

Hi ha millor manera d'acabar un concert que amb The Dishwasher's Dream?

6 comentaris:

  1. entranyables i adictius, quin gran record...

    ResponElimina
  2. Molt grans en el seu moment. Jo també els vaig veure a la PRIVAT (dues vegades), al Apolo, al Bikini,AZKENA.........

    ResponElimina
  3. Neus, ja ho crec que sí!!!

    Sí Manel, tens raó, el de l'Apolo també va ser un gran concert, el vaig oblidar. Del que no tinc tan bon record (i no dic que fos un mal concert) va ser el del Bikini que crec recordar era dissabte. Aquell dia ja els vaig veure diferents i és que em sembla que ja s'havien produït els canvis dins la banda.

    ResponElimina
  4. A mi el que més m´agrada -i de fet es l´únic disc que penso que es una obra mestra dels últims paupèrrims deu anys- es el de 20.000 Streets. I en directe, el millor que els hi he vist va ser el primer, etapa també 20.000 Streets, portaven el bateria de Superchunk i un tío sentat tocant fiddle o com es digui, abans que els comencés a conèixer la gent.

    ResponElimina
  5. Havia escoltat el If You Didn't Laugh... You'd Cry, gran disc, però no sabia que fossin tant bons en directe. Precisament aquest concert a Mataró va ser gravat a Sonner or Later in Spain.

    ResponElimina
  6. Mickey!! He de reconéixer que el primer cop que vaig escoltar East se'm van humitejar els ulls, és una cançó preciosa!!

    djxesc, el directe era el fort de Marah, com hauràs comprovat al Sooner or Later...

    Salut!!

    ResponElimina