High On Fire - Snakes For The Divine (2010)

Estic astorat, he estat víctima d'un vil engany que m'ha robat 10 mesos de la meva idíl·lica relació amb High On Fire, relació que data d'uns quants anys quan un amic em va passar Surrounded By Thieves (2002). Al principi em va costar distingir quelcom més que una gruixuda muralla sònica de riffs, crits i redobles de bateria però amb les escoltes em vaig anar adonant que aquesta gent en sabia i molt de fer soroll. i em vaig convertir en un bon seguidor de la banda, esperant cada nou llançament en candeletes. Blessed Black Wings (2005) i Death Is This Communion (2007) em van donar tot el que esperava d'ells però no va ser així amb el seu darrer disc, Snakes For The Divine (2010). Però no adelantem aconteixements. Cronològicament la cosa va anar així. Allà pel mes de febrer m'assabento que High On Fire estan a punt de treure nou disc. Ansiós com sóc vaig ràpid a remenar la xarxa per veure si ja s'hi ha colat, el trobo i el poso a baixar per escoltar-lo quant abans millor. La sorpresa és meva quan el poso al pen per escoltar-lo al cotxe i em deixa molt fred i bastant perplex. La banda ha perdut força, molta força, sona lenta i poc perillosa, què li ha passat a en Matt Pike? Per què intenta cantar amb veu melòdica si el que fa bé és cridar, deixar-se el coll? Per què no trobo riffs furiosos i malèvols? Per què toquen tan a poc a poc? El mateix matí que l'escolto, trobo el vinil en una botiga i no me'l compro fruit de la decepció que acabava de patir. Ell torno a escoltar dies més tard i no canvia la meva opinió, per molt que em costi de creure High On Fire han relliscat, què hi farem.

Els High On Fire de Surrounded By Thieves no estaven per hòsties

Més endavant, una nit trobo un bon company, amant de la música sorollosa, i parlem de High On Fire. El paio està encantadíssim amb Snakes For The Divine i jo no ho acabo d'entendre, els nostres criteris sempre han coincidit parlant de la banda de Matt Pike i ara havíem entés el disc de maneres molt diferents. El primer company que em va passar High On Fire també volta per allí, s'atansa i s'apunta a la teoria que Snakes For The Divine mola molt. Em dic que li he de donar una altra oportunitat... però no hi ha manera, el disc no em convenç, continuo trobant tots els defectes que hi vaig trobar la primera vegada i sóc incapaç de trobar-hi alguna virtut... fins ahir, que vam quedar per sopar els tres protagonistes de la història amb les nostres parelles a casa d'un d'ells. La música no para de sonar i ja avançada la nit, entre cubata i cubata arriba el moment de High On Fire i Snakes For The Divine. Collons, sona de puta mare. Les cançons van passant i estic al·lucinant amb el disc. Fins i tot bromejo amb ells dient que no és el mateix disc que havia escoltat jo, i de veritat que no m'ho semblava però en aquell moment tampoc en vaig fer massa cas de tot plegat, era tard, havíem begut vi sopant, ara feiem cubates... ja m'enteneu, el meu criteri podia estar distorsionat per les condicions. Però aquesta tarda, en plenes facultats físiques i mentals m'he dit que potser no era cap bestiesa el que havia dit la nit anterior. El principal argument contra la recent teoria era, no obstant, el següent: si el disc que jo tenia no era  el nou de High On Fire... què coi era? Perquè no tenia cap dubte que la veu era la d'en Matt Pike i conec prou bé els seus discs per saber que no era cap dels anteriors. De cop em ve al cap el nom d'una banda paral·lela d'en Matt Pike, Kalas, que no era gran cosa. Vaig ràpid a buscar la còpia del CD i la trobo. El poso al reproductor i.... em cauen els collons a terra. Era veritat!! No havia escoltat mai el nou treball de High On Fire!!!! Algú havia penjat el disc de Kalas amb el títol de les cançons de Snake For The Divine i jo m'ho havia empassat del tot!!!! No vaig reconéixer a Kalas perquè vaig escoltar al seu dia el disc dos o tres cops i com he dit em va semblar molt fluix, raó per la qual va acabar arxivat al calaix fins aquesta tarda. No és per flipar?

 Matt, trobaré al malparit que ens ha fet això, t'ho prometo

Ara mateix estic enutjat i content alhora. Una mica enutjat per haver fet el passarell d'aquesta manera tan ridícula però també molt content... perquè el nou disc de High On Fire és la bomba!!!!! Ple de riffs poderosos, mala llet i velocitat, just com sempre espero que siguin els discs de High On Fire.

 Frost Hammer, primer "single" de Snakes For The Divine