diumenge, de març 16, 2014

1969. ELVIS PRESLEY - From Elvis In Memphis

Molt bones i benvinguts. Fa uns dies vaig tenir una idea que em va semblar genial: consistia en escollir un vinil i punxar-lo mentres jo aniria escrivint el primer que se'm passés pel cap i publicar-ho a l'acabar el disc en forma d'entrada al blog. Vaig pensar que estaria bé punxar vinils de diferents èpoques i estils i així se'm va ocórrer que podria triar un vinil de cada any. La primera qüestió a resoldre seria quin any començar. La resposta no es va fer esperar. Començaria el 1969. Per què? Per vàries raons. Perquè tampoc tinc massa vinils d'aquella data en endarrere, perquè volia començar amb l'Elvis i perquè aquell any el de Tupelo edità un dels millors discs de la seva carrera, From Elvis In Memphis. Així doncs, deixem-nos d'introduccions pesades i anem al gra.  

Ladies & gentlemen, please welcome Elvis Presley!! The king of rock!!!

1969. ELVIS PRESLEY - From Elvis In Memphis
Mentres Elvis comença cantant I had to leave town for a little while us he de confessar que aquest disc no era el que tenia inicialment pensat per començar aquesta sèrie d'entrades que ens duran a través del temps des de finals de la dècada dels 60 fins a l'actualitat. La primera opció va ser Elvis (TV Special) de l'any 1968, disc que recull el mític 68 Comeback Special, el moment més important de la carrera d'Elvis i un dels punts culminants de la història del rock, el gran retorn del rei a la primera filera del show business i que redefiniria el mite de manera definitiva. Malauradament, no el tinc en vinil. Així que la segona opció va ser aquest flamant From Elvis In Memphis, on trobem un Elvis decidit a tornar a ser l'amo de la seva carrera i a no registrar mai més cap cançó en la qual no hi cregués. Editat just després del 68 Comeback Special, amb un Elvis carregat de confiança gràcies a l'embranzida que va suposar l'esmentat programa televisiu aquest From Elvis in Memphis recull una col·lecció de cançons excepcionals on hi destaca, per damunt de tot, la interpretació vocal d'Elvis, carregada de força, emotivitat i mil matissos. Curiosament, tret de In The Ghetto, cap altra cançó pot ser considerada com a clàssic de la seva carrera, i tot i així el nivell és altíssim durant tot el disc.


A diferència del que podran fer els meus fills, m'agradaria poder escriure que la meva relació amb Elvis es remunta a la meva infància, quan al tocadiscs de casa, ma mare no parava de fer sonar la seva música mentres jo jugava amb els clicks de playmobil, però no és així. Els meus pares mai em van inculcar cap afecte especial per la música, a casa hi havia 4 cintes de casset mal comptades de La Trinca, l'Orquestra Plateria i para de comptar (canvi de cara). Així que lo meu amb la música és de collita pròpia. En qualsevol cas, el meu interés per Elvis va néixer gràcies al Popular 1, revista a la qual dec gran part del meu creixement com a fan de la música durant una bona colla d'anys, del 96 al 2010, aproximadament. (Mmmmm, Gentle On My Mind, m'encanta aquesta cançó. Frank Sinatra i Dean Martin també la van enregistrar amb excel·lents resultats però la versió d'Elvis és la meva preferida). En qualsevol cas, el primer que vaig comprar d'Elvis va ser Elvis 56, un CD que recollia totes les cançons que Elvis va enregistrar en un any que va ser clau en la seva carrera, 1956, un any que va començar sent un noi qualsevol d'una humil família de Tupelo i que va acabar convertit en un ídol del sur dels Estats Units. El vaig comprar a Andorra, ho recordo perfectament, durant les festes de nadal de l'any 2000. El setembre d'aquell any següent, el 2001, el dia del meu aniversari, el mateix dia que van "caure" les Torres Bessones, van caure també a les meves mans dues caixes recopilatòries d'Elvis de 4 CD cadascuna: Elvis Live In Las Vegas i Elvis Platinum. Sempre m'ha encuriosit el fet que el mateix dia que queia un dels símbols del poder dels Estats Units, l'estrella més gran sorgida mai d'aquell país entrés a la meva vida per sempre. Coincidències del destí.

Canta Elvis com una mare plora pel destí del seu fill a In The Ghetto marcant el final del temps que tinc per escriure. Ha estat un plaer. Ens veiem el 1970.

2 comentaris: