dissabte, de novembre 27, 2010

The Sadies - Darker Circles (2010)

No he estat mai seguidor de The Sadies... fins ara. Tenia el seu Live In Concert Vol. 1 (2006) gravat i al seu dia el vaig escoltar una mica i també tinc el seu disc amb en John Doe, Country Club, de l'any passat però no ha estat fins aquest Darker Circles que s'han guanyat la meva admiració eterna, em sembla un molt bon disc, de lo milloret de l'any. El meu amic Gary Louris (The Jayhawks) ja els hi va produir l'anterior disc New Seasons (2007), que encara no he tingut oportunitat d'escoltar, i en devien acabar contents perquè han repetit en aquest. Com a desconeixedor de la seva carrera em limitaré a descriure la música que sona en aquest disc, simplificant molt podríem dir que es tracta de bon country rock americà amb clares reminiscències sixties, en especial dels darrers Byrds de Roger McGuinn & Co, encara que són molt més que això (mireu el vídeo de la cançó Cut Corners aquí davall mateix per saber a què em refereixo).



En Louris no només produeix sinó que també acompanya amb la veu en 6 o 7 cançons (encara que s'ha d'esmolar bé l'orella per identificar-lo) i co-escriu un dels millors temes del disc, Idle Tomorrows. Si no els havieu escoltat mai feu com jo i entreu a conéixer a aquest gran grup de la mà de Darker Circles. I si ja els coneixieu... per què no me n'havieu dit res????

 
Gràcies, Gram

6 comentaris:

  1. Jo soc seguidor dels Sadies des de fa temps. Una banda increible, amb molts recursos, molt versàtil i amb una qualitat inmensa..Abraçades.

    ResponElimina
  2. Bon dia Manel! Sí, no sé perquè els havia mig ignorat tot aquest temps. Corregir és de savis, diuen.

    Salut!!

    ResponElimina
  3. ¡Qué buen disco se cascaron con John Doe!

    Este no me impactó tanto pero se nota que esta banda tiene ¡feeling!

    Saludos.

    ResponElimina
  4. Doncs no els coneixia i pinten molt bé!

    ResponElimina
  5. Pues estas tardando amigo, porque sus discos son maravillosos. El directo que citas es inmenso, Tremendous Efforts, Favourite Colours y Stories Often Told idem. Y el New Seasons no digamos. Este que comentas no me acaba de atrapar.

    Por cierto, Gary Louris es amigo tuyo?, ese si que es grande el tio.

    saludos

    ResponElimina
  6. Rockland, sí que mola el disco con John Doe, sí. Pero este tiene algo más personal que me atrapa más.

    Glamboy, doncs ja veus que diuen per aquí, que aquest no és el seu millor disc!!

    Cavaliere, ya me he puesto a ello, ya. Curioso que ni a ti ni a Rockland os haga demasiado tilín este, yo lo encuentro estupendo.

    Lo de amigo iba medio en coña aunque para mí es como de la familia, le he visto más de diez veces en directo, le entrevisté una vez, algunas fotos juntos tenemos también... somos coleguis!! ;)

    ResponElimina