Puta vida, tete

Què trist i irònic alhora que el motiu de ressucitar el blog sigui la mort d'en Chris Cornell, però sento la necessitat d'escriure sobre ell, a mode de ritual funerari fins i tot, per interioritzar d'alguna manera el seu adéu. La idea m'ha vingut al cap al poc d'assabentar-me de la seva mort i porto tot el dia pensant esciuràs això, allò altre, patatim i patatam... però arriba l'hora de la veritat i no sé pas per on començar, com continuar ni com acabar. Per què m'ha afectat tant la seva mort? Perquè era massa jove, suposo, perquè tenia una veu única, preciosa i poderosa fins a extrems sobrehumans, perquè estimo a Soundgarden com a mi mateix, perquè la seva veu i les seves cançons fa més de vint anys que m'acompanyen, m'emocionen i em fan vibrar i sentir viu com només els escollits tenen la capacitat de fer sentir. Per una persona com jo, que se'm faria més difícil viure sense música que sense aire, l'escena musical de la qual Soundgarden va formar part va exercir una gran influència en la meva adolescència. Una influència que no es va limitar a ser una disfressa de Carnestoltes que passada la festa guardes en un calaix, com molts del meu voltant va fer, no. L'esperit inconformista, la rebel·lia contra l'establert, la crítica intel·ligent, el valor de l'amistat, el poder de la música... tot resta dins meu amb tanta o més força avui que l'any 96. El llegat de Chris Cornell i el que representa no és només musical, és vital. Gràcies per tot, Chris.

La mare que les va parir!!!

Aquest passat 2014 ha estat un any en què he escoltat més discs amb protagonistes vocals femenines que mai. I tots d'un nivell altíssim. Permeteu-me que us faci cinc cèntims dels que més m'han agradat.
(Tribal d'Imelda May mereixeria sens dubte aparèixer en aquesta entrada però me l'he saltat perquè ja va ser seleccionat a les recomanacions dels tuiterus)

SPIDERS - Shake Electric
Retro-rock des de Suècia. Fins aquí tot en ordre. Eps! Qui és aquesta noia que canta com si estigués posseida per Louis Cypher?? Ann-Sofie Hoyles, I love you.

LYDIA LOVELESS - Somewhere Else
Enamorat de la seva veu nasal des del primer cop que la vaig escoltar en un CD d'aquells que "regalaven" a la Classic Rock, aquest petit terratrèmol de talla 120 ha editat un gran disc aquest passat 2014. A més té una cançó que es diu Chris Isaak i una altra que es diu Steve Earle, respecte màxim.





BLUES PILLS - Blues Pills
Com?? La base rítmica de Radio Moscow i una bellesa nòrdica amb el poder vocal de Thor al micròfon? WTF!!! Espectacular debut.

JOAN OSBORNE - Love & Hate

Reconec que no havia escoltat res d'aquesta dona des de Relish (1995). Anomalia solventada. La seva profunda veu omple de pau i serenitat a unes cançons d'allò més variades i rodones.

TRIGGER HIPPY - Trigger Hippy

Cony, una altra vegada Joan Osborne!!! Aquest cop molt ben acompanyada per Jackie Greene i Steve Gorman. Després del ball de membres (l'ex Black Crowes Audley Freed i Jimmy Herring de Widespread Panic han estat membres de la formació en un moment o altre) per fi aquesta banda edita el seu disc de debut. Una meravella, nois.

THE OATH - The Oath
Van una sueca i una alemanya i formen un grup de heavy metal. No, no és cap acudit. Long live heavy metal!

ROSEANNE CASH - The River And The Thread

La filla d'en Johnny Cash, què més voleu que us digui? Només que hagués heretat un 1% del talent del seu pare ja seria una artista a tenir en compte. Però en va heretar més.

LUCINDA WILLIAMS - Down Where The Spirit Meets The Bone
Acabo amb la més gran. Aquesta dona no descansa. Potser prou d'obres mestres, no???

Best of 2014 by tuitah

Hola amics! Aquest any estic tan gos que he demanat ajuda per fer la llista del més destacat de l'any. La créme de la créme de tuiter (moltes gràcies a tots) escull un disc, jo el penjo aquí i au, a jugar a la pala. D'aquí uns dies també en posaré jo uns quants, que per alguna cosa és el meu blog. A veure si em feu força RTs i polles i el revifo una mica, que el pobre està mig moribund.

@AKarleshnikov47 - BEHEMOTH - The Satanist

@aleixsalvans - AUTODESTRUCCIÓ - Cop Net





@Ambcompte - BIGELF - Into The Maelstrom (tot i que primer va votar el mateix disc que en mundothorpe i li vaig demanar si en podia escollir un altre en pro de la varietat)




@Ayen_de_3 - OPETH - Pale Communion




@AzgarothEMP - HAIL SPIRIT NOIR - Oi Magoi

@caldi - PAU VALLVÉ - Pels Dies Bons




@Calzotbucaquic - SLEEP - The Clarity (és un single però li perdono perquè és el calçot)




@CarlosKarMolina - THE AFGHAN WHIGS - Do To The Beast




@egarriga - KADAVAR - Live In Antwerp




@elputoalridge - LA MAR - Tides




@esberlat - LANA DEL REY - Ultraviolence




@EstanisTorres - DRIVE-BY TRUCKERS - English Oceans




@fiodorpacheco - KING GIZZARD AND THE LIZARD WIZARD - I'm In Your Mind Fuzz / Oddements



Li passo la paraula a en fiodor:

Fills de la gran puta. Són uns fills de la gran reputíssima puta oceànica. 

Joves, mel·lassudistes, talentosos, els reis Midas de la nova psicodèlia australiana (ojo també amb Pond i The Murlocs) han tret dos discazzos aquest any just després d'haver-ho repetat l'any passat (almenys al meu cervell) amb el ja immortal "Float along/ Fill your lungs" amb el temazzo-de-la-vida "Head On/ Pill" (15 minutakens). No es pot ser tan bo tan seguit, òstia, no es pot.

Els seus discos comencen amb una rasscada de guitarra ultrasaturada de fuzz i ja no pots sortir-ne. I enmig et vas trobant tornades i riffs que mai més se n'aniran.

Aquests putos grenyuts de Melbourne saben fer que tres notes et semblin la repolla en patinet. 

El que dèiem, uns fills de puta.

@FoscaCinetica - CLOUD NOTHINGS - Here And Nowhere Else



En Fosca Cinètica també demana la paraula:

Un disc molt assequible de poc més de mitja hora que guanya cada cop que l'escoltes. A més, en directe li foten un gasto increïble.

@gallaguer - SEPTICFLESH - Titan

@GransRecords - SCOTT WALKER + SUNN 0))) - Soused




@Hawk_destructor - LOS ASTEROIDE - En Vivo: Stoner Cycles





@i2ufo - MELENDI - Un Alumno Más

@illamonstres - TRONO DE SANGRE - La Mitad De Lo Que Somos, La Mitad De Lo Que Creemos

@Joel_Cockburn - BLACK PISTOL FIRE - Hush or Howl




@knysrb - MEAN MACHINE - Livin' Outlaw




@LoGuerra - EL GREMIO - Mundo Aparte



@mundothorpe - THE WAR ON DRUGS - Lost In The Dream





@skaliwr - BENIGHTED - Carnivore Sublime

@TheOutlaw76 - IMELDA MAY - Tribal

@titodezea - TOM PETTY & THE HEARTBREAKERS - Hypnotic Eye

@ToiBrownstone - MARIACHI EL BRONX - III

1970 - FREE - Fire and Water

"Mai viatjo massa lluny sense els meus discs de Free" comentava Chris Robinson en una entrevista a la revista Popular 1 fa uns anys. I jo, que sempre he tingut al gran dels germans Robinson per una persona sàvia, faig cas del seu consell. La història no ha tractat massa bé a Free, avui en dia és una banda gairebé oblidada. La majoria de gent coneix d'oïdes el seu únic hit All Right Now (present en aquest disc) i encara gràcies. I jo els hi tinc una estima desmesurada. Un tret característic de la música de Free és que es pot escoltar l'aire surant entre els instruments, transmetent una sensació de pau i calma molt plaentera. El baix d'Andy Fraser sempre és allà, no es limita a ser base rítmica, d'ell neixen moltes de les melodies (fins i tot fa solos mentres la guitarra fa la base com a la part final de Mr. Big!), la guitarra del malaguanyat Paul Kossoff entra quan ha d'entrar i no toca ni una nota de més, ànima pura, la bateria de Simon Kirke acompanya amb cops suaus, sense exhuberàncies innecessàries, i la veu del gran Paul Rodgers, un cantant de veritat, de lo milloret que hagi escoltat mai, ho amaneix tot amb delicadesa i força, suavitat i contundència, melodia i passió, fent de la barreja de rock i blues de Free quelcom únic i exquisit.

Recordo fa uns quants anys, més de 10, que un dia, remenant CDs a la mítiga botiga Satchmo de Lleida em vaig parar a mirar de prop un de Free. Un home gran que hi havia allà la vora i que m'havia passat inadvertit fins llavors em va dir: "Jo els vaig veure en directe" (es van separar l'any 73-74 o sigui que tela). "Carai, quina sort" vaig comentar jo i ell em va deixar planxat responent: "M'estimaria més no haver-los vist i tenir la teva edad". No ho oblidaré mai, cada cert temps recordo aquesta trobada, em va marcar molt. Penso que algun dia, cada cop més proper, jo seré aquest home vell i encorvat, i trobaré algun xaval remenant discs o mp3 o mp8 de Tool, Hellacopters o Nine Inch Nails i li podré dir la frase "Jo els vaig veure en directe" i quan vegi que li provoco una enveja infinita el matxacaré dient-li que no sigui imbècil, que a mi em queden quatre telediaris i ell té, suposadament, tota la vida per endavant.

Serious shit goin' on, dude, no la merda que estem acostumats a que ens posin a la tele o la ràdio

1969. ELVIS PRESLEY - From Elvis In Memphis

Molt bones i benvinguts. Fa uns dies vaig tenir una idea que em va semblar genial: consistia en escollir un vinil i punxar-lo mentres jo aniria escrivint el primer que se'm passés pel cap i publicar-ho a l'acabar el disc en forma d'entrada al blog. Vaig pensar que estaria bé punxar vinils de diferents èpoques i estils i així se'm va ocórrer que podria triar un vinil de cada any. La primera qüestió a resoldre seria quin any començar. La resposta no es va fer esperar. Començaria el 1969. Per què? Per vàries raons. Perquè tampoc tinc massa vinils d'aquella data en endarrere, perquè volia començar amb l'Elvis i perquè aquell any el de Tupelo edità un dels millors discs de la seva carrera, From Elvis In Memphis. Així doncs, deixem-nos d'introduccions pesades i anem al gra.  

Ladies & gentlemen, please welcome Elvis Presley!! The king of rock!!!

1969. ELVIS PRESLEY - From Elvis In Memphis

Mentres Elvis comença cantant I had to leave town for a little while us he de confessar que aquest disc no era el que tenia inicialment pensat per començar aquesta sèrie d'entrades que ens duran a través del temps des de finals de la dècada dels 60 fins a l'actualitat. La primera opció va ser Elvis (TV Special) de l'any 1968, disc que recull el mític 68 Comeback Special, el moment més important de la carrera d'Elvis i un dels punts culminants de la història del rock, el gran retorn del rei a la primera filera del show business i que redefiniria el mite de manera definitiva. Malauradament, no el tinc en vinil. Així que la segona opció va ser aquest flamant From Elvis In Memphis, on trobem un Elvis decidit a tornar a ser l'amo de la seva carrera i a no registrar mai més cap cançó en la qual no hi cregués. Editat just després del 68 Comeback Special, amb un Elvis carregat de confiança gràcies a l'embranzida que va suposar l'esmentat programa televisiu aquest From Elvis in Memphis recull una col·lecció de cançons excepcionals on hi destaca, per damunt de tot, la interpretació vocal d'Elvis, carregada de força, emotivitat i mil matissos. Curiosament, tret de In The Ghetto, cap altra cançó pot ser considerada com a clàssic de la seva carrera, i tot i així el nivell és altíssim durant tot el disc.

A diferència del que podran fer els meus fills, m'agradaria poder escriure que la meva relació amb Elvis es remunta a la meva infància, quan al tocadiscs de casa, ma mare no parava de fer sonar la seva música mentres jo jugava amb els clicks de playmobil, però no és així. Els meus pares mai em van inculcar cap afecte especial per la música, a casa hi havia 4 cintes de casset mal comptades de La Trinca, l'Orquestra Plateria i para de comptar (canvi de cara). Així que lo meu amb la música és de collita pròpia. En qualsevol cas, el meu interés per Elvis va néixer gràcies al Popular 1, revista a la qual dec gran part del meu creixement com a fan de la música durant una bona colla d'anys, del 96 al 2010, aproximadament. (Mmmmm, Gentle On My Mind, m'encanta aquesta cançó. Frank Sinatra i Dean Martin també la van enregistrar amb excel·lents resultats però la versió d'Elvis és la meva preferida). En qualsevol cas, el primer que vaig comprar d'Elvis va ser Elvis 56, un CD que recollia totes les cançons que Elvis va enregistrar en un any que va ser clau en la seva carrera, 1956, un any que va començar sent un noi qualsevol d'una humil família de Tupelo i que va acabar convertit en un ídol del sur dels Estats Units. El vaig comprar a Andorra, ho recordo perfectament, durant les festes de nadal de l'any 2000. El setembre d'aquell any següent, el 2001, el dia del meu aniversari, el mateix dia que van "caure" les Torres Bessones, van caure també a les meves mans dues caixes recopilatòries d'Elvis de 4 CD cadascuna: Elvis Live In Las Vegas i Elvis Platinum. Sempre m'ha encuriosit el fet que el mateix dia que queia un dels símbols del poder dels Estats Units, l'estrella més gran sorgida mai d'aquell país entrés a la meva vida per sempre. Coincidències del destí.

Canta Elvis com una mare plora pel destí del seu fill a In The Ghetto marcant el final del temps que tinc per escriure. Ha estat un plaer. Ens veiem el 1970.

... the best of 2013!!! (iii)

Per l'esperada tercera part del millor de 2013, dedicada als sons més foscos i agressius, he comptat amb la valuosa col·laboració d'@Allen_de_gel, un metalhead de cap a peus, que ha etiquetat els grups i a més ha escollit un disc que no era a la meva llista.

Aparteu les criatures, això va de menys a més grau d'agressivitat i desesperació. Sobren les paraules.

PEDRES, METALL I FOSCOR

WOODEN SHJIPS - Back To Land
**Psyche pop / Space rock
  

KADAVAR - Abra Kadavar
**Psychedelic rock / Stoner Rock

CAUSA SUI - Euporie Tide
**Psychedelic rock / Space rock 

RED FANG - Whales & Leeches
**Stoner Metal

UNCLE ACID & THE DEADBEATS - Mind Control
**Psychedelic Rock / Doom Metal

INTRONAUT - Habitual Levitations
**Progressive sludge metal / Post-metal

KVELERTAK - Meir
**Hardcore

KYLESA - Ultraviolet
 **Progressive Psychedelic Sludge Metal

PROTEST THE HERO - Voilition
**Emocore amb riffs matheros JO CA SE (LOL)

REVOCATION - Revocation
**Technical Death / Technical Thrash Metal

CHIMAIRA - Crown Of Phantoms
**Metalcore

PHILIP H. ANSELMO & THE ILLEGALS - Walk Through Exits Only
**Groove Sludge Metal 

RIVERS OF NIHIL - The Conscious Seed Of Light

**Technical Death Metal

THE MODERN AGE SLAVERY - Requiem For Us All
**Deathcore

BATILLUS - Concrete Sustain
**Blackened Doom Metal

OBSCURE SPHINX - Void Mother
**Post-eslutxdumero

Allen_de_gel's choice...

SUBROSA - More Constant Than The Gods
Aquesta l'etiqueto jo: Experimental sludge doom (o això és el que hi diu al seu bandcamp XDDD)

... the best of 2013!!! (ii)

Segona part del millor de 2013. En aquesta entrada li toca el torn a músiques més tranquiles, ideals per reposar i agafar forces per a la darrera part, que amb sort es publicarà d'aquí pocs dies. Seieu, enceneu una cigarreta, tanqueu els ulls i relaxeu-vos.

COUNTRY, FOLK, AMERICANA

EMMYLOU HARRIS & RODNEY CROWELL - Old Yellow Moon

Bella i dolça Emmylou, segur que en Gram plora des del cel quan et sent cantar. Igual que jo.

STEVE EARLE & THE DUKES (& DUCHESSES) - The Low Highway

Steve Earle és el puto amo des del primer disc que va treure, però els papers que ha interpretat a The Wire i, sobretot, a Treme, el converteixen en un semidéu per a mi.

THE SADIES - Internal Sounds

Aquests juguen en una altra lliga. El que estant fent de fa uns quants anys no està a l'abast de qualsevol. I vénen de gira aquest gener!

DAWES - Stories Don't End

Molt fan de Taylor Goldsmith i els Dawes. Molt. Stories Don't End segueix fent gran aquesta banda.

DANIEL ROMANO - Come Cry With Me

Només per la portada ja hauria de sortir a totes les llistes del 2013, però a sobre el tio s'ho curra fort. Country old school per la vena.

CAITLIN ROSE - The Stand-In
Juga al pol oposat a en Daniel Romano, és a dir, el country del que aquest s'allunya, però qui es pot resistir als encants de la seva veu?

BRETT DETAR - Too Free To Live

Enorme segon disc de Brett Detar, descarregable gratuïtament des de la seva web, www.brettdetar.com. Crack!

THE AVETT BROTHERS - Magpie And The Dandelion

Són tan bons que no escoltar-los hauria d'estar perseguit per la llei.

SONS OF FATHERS - Burning Days

Segon disc de Sons Of Fathers que els confirma com una banda a seguir sí o sí.

ISRAEL NASH GRIPKA - Israel Nash's Rain Plans

Neil Young estaria orgullós d'aquest disc si l'hagués fet ell.

THE CIVIL WARS - s/t

Darrere el hype hi ha una gran banda. De veritat.

JASON ISBELL - Southeastern

No em cansaré mai de dir-ho: què bé va fer en Jason d'abandonar Drive-By Truckers. En solitari està construint una discografia espectacular.

MIDLAKE - Antiphon

La marxa de Tim Smith, cantant i teclista, no ha sentat del tot malament als texans (de Texas, no de pantalons). Gran treball de lofi folk-pop-psicodèlic-polla.

THE MOONDOGGIES - Adios I'm A Ghost

L'èpica de Tidelands (2010) es transforma en languidesa i reflexió. Per a ser escoltat amb calma i sense presses. Guanya amb les escoltes.

DR. DOG - B-room

Un clàssic dels meus tops. De veritat us pensaveu que Dr. Dog treurien nou disc i no els hi veuríeu? Hahahaha! Il·lusos! I com que me'ls estimo tant no un no, tres! Tres vídeos!!!

... the best of 2013!!! (i)

El blog pot estar acumulant pols i teranyines, els meus dits encarcarats i les tecles del teclat mig rovellades però la meva oïda no para de transmetre senyals acústics al cervell que aquest processa amb més o menys desencert. La maquinària no s'atura mai, nova música arriba dia rere dia a la meva base de dades rebotant pels pavellons auditius, repicant el martell, l'enclusa i les putes trompes d'Eustaqui... així que un dia o altre ho has de dir: fins aquí, vaig a fer la llista, qui no hi sigui dins, mala sort! Intentaré, si es dóna el cas i hi ha prou quòrum, fer una segona llista amb discs que hagin arribat tard a les meves orelles, aquelles descobertes de darrera hora que de vegades sobrepassen en satisfacció auditiva als primers favorits. Aquests dies em faig un fart de mirar llistes per internet i escoltar-ne els discs destacats, així que és probable que d'aquí un mes tingui una bona colla de discs a afegir als que ara faré esment.

Ladies & gentleman, cats & dogs, hookers & whores... the best of 2013!!!

L'ordre busqueu-lo a les estanteries dels súpers, aquí no.

COUNTRY, FOLK, AMERICANA...

(coming soon)

ROCK, SOUTHERN, ALTERNATIVE, HARD ROCK...

ALICE IN CHAINS - The Devil Put Dinosaurs Here

Com s'ho fan per continuar sonant tan poderosos i penetrants? Jerry Cantrell, puto, que n'ets de bo!

DEER TICK - Negativity

O com fer un disc de rock el 2013 sense sonar retro, ni alternatiu, ni indie, ni polles.

THE BLACK ANGELS - Indigo Meadows

Aquests estan bastant penjats i potser per això ho peten bastant. Per fumar-se un canut i volar. O endinsar-se al infern.

THE DIRTY STREETS - Blades Of Glass

No esteu fent ni puto cas a aquesta banda. Molt malament, us hauré de fer fuetejar. Rock 70s impecable, és a dir, gran base rítmica, riffs i solos a dojo i veu amb un feeling de collons.

TADDY PORTER - Stay Golden

Taddy Porter han fet un interessant gir amb aquest segon disc. Del rock potent, directe i efectiu del seu primer disc a sonoritats més groovies i fosques. Bé.

WOLF PEOPLE - Fain

Pas de gegant dels Wolf People en aquest Fain. Retro i psicodèlia embolcallats amb una producció exquisida.

THE TEMPERANCE MOVEMENT - s/t

El DISC DE ROCK d'aquest 2013.

THE WILD FEATHERS - s/t

Rock, country, southern... The Wild Feathers!

MIDDLE CLASS RUT - Pick Up Your Head

Repeteixen fórmula i, per ara, també resultats. Prova superada.

TRUTH & SALVAGE CO. - Pick Me Up

No sortiran mai de davall de l'ombra de les bandes que homenatgen però, collons, què bé que ho fan!

THE VIRGINMARYS - King Of Conflict

Hard rock! Yeah, fuckers!

PEARL JAM - Lightning Bolt

Què voleu que escrigui? Estic cansat de repetir-me. Pearl Jam foreva!

HEY! HELLO! - s/t

Ginger, espero que quan et moris s'hagi inventat la clonació. No vull que els meus fills visquin en un món on no treguis discs.

SCORPION CHILD - s/t

La música, la imatge, l'actitud... ens torna a una època en què el rock era molt més que una altra puta estafa per a robar-vos els diners i fer-vos ballar al ritme del CAPITALISME NEOLIBERAL.

BLITZEN TRAPPER - VII

Després del genial American Goldwing (2011), VII continua explorant i explotant amb eficàcia les sonoritats dels 60 i 70.

PEDRES, METALL & FOSCOR

(coming soon)

Azkena - Day two

El d'ahir potser va ser el dia més fluix de la història del festival que recordo. Tot i així, de bona música en vam poder escoltar.

Heaven's Basement van iniciar el dia amb el seu hard rock estilitzat. Van triomfar sobretot entre el públic més adolescent però no se'ls hi pot retreure gran cosa. Hi posen ganes, toquen alt i fort i tenen alguna cançó prou destacable.

Troubled Horse van semblar molt i molt i molt fluixos. Tenen el dubtós mèrit, a més, de comptar amb un dels cantants amb menys carisma que he vist mai damunt un escenari.

Los Zigarros ns/nc

JJ Grey & Mofro van estar força bé. Una mica de funky, una mica de rock, una mica de soul. Aquest hauria de ser el nivell mínim per una banda de l'Azkena.

Uncle Acid & the Deadbeats van pujar el nivell a base de riffs, foscor, brutícia, potència 70s, psicodèlia... sense fer ni una concessió.

Los Enemigos ns/nc

Gov't Mule va ser la gran decepció del festival amb un concert pla i inofensiu que de ben segur gaudeix l'americà cinqüentó de classe mitjana acostumat a un tipus de música executada amb precisió i serietat però amb una manca d'intensitat i força que ens deixa molt insatisfets als que tenim Dose com un dels grans discs dels darrers 20 anys. Mirat fredament, Gov't Mule tenen dos grans discs (els dos primers) i vuit o deu o dotze cançons bones repartides entre els 5 o 6 discs següents. Una altre fet preocupant a tenir en compte és que ahir era la quarta vegada que els veia en directe i cada vegada ha estat més fluixa que l'anterior. Conclusió: Warren Haynes és un paio amb un talent enorme que amb els anys ha anat edulcorant la seva proposta musical fins a un punt que al final deixaré d'interessar-me pel que ha d'oferir.

The Gaslight Anthem tenen tant poc a oferir que no gastaré més paraules amb ells.

Si Gov't Mule van ser la gran decepció del dia The Walking Papers van ser l'agradable sorpresa. Havia escoltat el disc i em semblava una proposta musical bastant interessant, recuperant l'essència Seattle de la dècada dels 90 però amb un so actual i amb personalitat. Amb l'absència anunciada de Duff van sortir a l'escenari com a trio i des del minut zero van sortir a matar i a oferir un bon concert de rock i ja ho crec que ho van aconseguir. A destacar el carisma i força escènica del cantant i guitarra Jeff Angell, representant e a la perfecció del frontman en perill d'extinció.

Van tancar la jornada i el festival Rocket from the Crypt, amb un concert que pretenia ser molt festiu però que les parrafades de Speedo van convertir en quelcom de difícil digestió provocant més d'un xiulet per part del públic. Ah, una altra cosa Speedo, posats a demanar camisetes suades del públic demana les de les noies, talòs!!!! O potser ja ho vas fer i no et van fer ni puto cas???? No m'estranya...

Azkena 2013 - Day one

Ahir va començar l'Azkena 2013 i avui s'acaba. Les retallades s'han deixat notar de manera bèstia: un escenari menys, un dia menys, cap carpa, no hi ha moneda del festival, polsera de paper...

Vam arribar just a temps per The Sword. Els hi tenia moltes ganes i no em van decebre en absolut. La veu no sonava massa bé però tampoc és l'element més important de la seva música, perquè el que va havia de sonar com un tro, les guitarres, no va fallar. Quins riffs, quins canvis de ritme... Sota la mirada dels Black Crowes (que van seguir el concert des d'un cantó de l'escenari) els d'Austin van donar una lliçó de metall clàssic.

Els Mclan molt decebedors, no van tocar la del esquimal ni la Carolina (LOL).

Alberta Cross ho van fer prou bé, millor del que esperava tenint en compte que el segon disc no m'agrada ni de bon tros com el primer. Van posar-hi ganes i intensitat.

Què puc dir dels Black Crowes que no hagi dit ja? Els que seguiu aquest blog sabeu de la meva devoció per la banda dels germans Robinson. Van fer un concert perfecte, rock n roll en estat pur, amb un setlist espectacular amb temps per rockejar, per fer jams i per tocar baladetes. Aquí us penjo el set:

@xarrupampolles:
Twice as hard
Sting me
Hotel illness
Good morning Captain
Good Friday
Feelin' Alright
By your Side
Non Fiction
Jam
Ballad in Urgency
She talks to Angels
Soul signin
Thorn in my pride
Jealous again
Remedy
...
Hard to Handle - Hush - Hard to Handle

És un plaer enorme veure com es mou en Chris Robinson per l'escenari, com Steve Gorman amb una sola timbala es menja al 99% dels bateries actuals, com ha encaixat Jackie Green... El millor concert
de rock que es pot veure avui en dia.

De Smashing Pumpkins no tinc ganes d'escriure així que us enganxaré alguns tuits que vaig fer ahir durant el concert i ja us fareu una idea del què em van semblar:


@xarrupampolles: Als Smashing que els donguin pel Pumpkin HAHAHA #humonguer
@xarrupampolles: El Billy Corgan s'ha deixat grenyes
@xarrupampolles: Smashing Pumpshit
@xarrupampolles: Billy Corgan és un observer #fringe
@xarrupampolles: El Billy Corgan està gordo. I calb. I vell.

The Sheepdogs van recuperar el nivell, sortosament. Southern Rock des de Canadà ben fet a collons, amb un cantant amb un raig de veu espectacular, unes cançons amb ganxo... La llàstima és que va ser molt curt.

Van tancar el dia Horisont. Toquen una mena de heavy metal clàssic que beu de DIO, Maiden & co. Els músics molt bons, la veu potser un xic massa estrident.

Fins aquí. Demà més.

The Temperance Movement - Pride EP (2013)

Xarrupampolles' not dead yet!!!

Contrariament al que us pugui semblar el blog d'en Xarrupampolles encara té ganes de donar molta guerra. El problema és que no disposo de massa temps, així que aniré per feina.

Una de les millors bandes de ROCK que he escoltat darrerament són The Temperance Movement. Són anglesos i prenen el seu nom d'un moviment que va sorgir a finals del segle XVIII a Estats Units que promovia l'abstinència del consum d'alcohol. Enormes riffs, gran cantant i millors cançons. Acaben de debutar amb un EP que porta per nom Pride i que podeu comprar aquí.

Si aquest riff no us posa palotes... teniu un poplema!!!

25 discs que vull destacar del 2012

Després del recull d'algunes de les millors cançons de l'any toca ara fer llista dels que han estat, segons el meu parer, els discs més destacables d'aquest 2012 que tot just acabem de deixar enrere. Ha estat l'any que més m'ho he hagut de rumiar i això dóna pistes de la gran collita que hi ha hagut aquest passat 2012. Fora n'han quedat noms tan gruixuts com Neil Young, Chris Robinson o Redd Kross. Les noves generacions apreten. Estilísticament hi ha una mica de tot: rock (en diverses variants), math, country, grindcore, pop, southern, metal, folk... A partir de la posició 7 o 8 del rànquing l'ordre és bastant aleatori.

Si escoltes tots els 25 discs i no te n'agrada cap gens ni mica no entenc perquè llegeixes aquest blog!! Encara que t'ho agraeixo, de veritat.

1. Yellow & Green - BARONESS

Baroness continuen el seu camí cap al desconegut amb una obra immensa, sublim.

2. The Russian Wilds - HOWLIN RAIN

Només un disc tan ambiciós com Yellow & Green de Baroness podia prendre el primer lloc a The Russian Wilds. El disc de rock defiinitiu del que portem de segle.

3. The Carpenter - THE AVETT BROTHERS

Què bonic veure créixer i fer-se gran una banda tan autèntica com The Avett Brothers.

4. Be The Void - DR. DOG

Els de Philadelphia continuen facturant discàs rere discàs sense que massa gent se n'adoni.

 
5. Throw It To The Universe - THE SOUNDTRACK OF OUR LIVES

L'adéu de The Soundtrack Of Our Lives manté l'elevat nivell de la seva discografia.

6. De Vermis Mysteriis - HIGH ON FIRE

Matt Pike i els seus no s'arronsen per res.


7. Apocryphon - THE SWORD

Un altre gran disc de la banda de rock dur d'Austin. Ja en porten quatre.

8. Carry Me Back - OLD CROW MEDICINE SHOW

Old Crow Medicine Show tornen a les seves arrels bluegrass en aquest deliciós disc.

9. God Bless You Amigo - THE FELICE BROTHERS

The Felice Brothers enregistren aquest disc 100 % acústic i disponible exclusivament online per recaptar diners per recuperar els seus amplificadors i la furgoneta de gira, perdut tot plegat en una tempesta d'aquestes que de tant en tant arrassen les zones rurals dels Estats Units.

10. Harmonicraft - TORCHE

Una altra banda de metall que redueix revolucions i atansa el seu so cap a un rock dur més accessible amb excel·lents resultats. 

11. The Sheepdogs - THE SHEEPDOGS

Les vibracions que desprén aquest disc em porten al cap l'Exile On Main Street.

12. Babel - MUMFORD & SONS

La banda del moment. Desconec on i per què s'han fet tan famosos però Babel és un disc ple de grans cançons.

13. Arrow - HEARTLESS BASTARDS

The Mountain (2010) no em va arribar. Arrow sí, discàs!

14. All We Love We Leave Behind - CONVERGE

(Extreme) punk's not dead. Ànimes excessivament sensibles abstenir-se, si us plau.


15. The Pines - PHANTOM LIMB

Excel·lent segon disc d'aquesta banda de Bristol, encara que pel so sembli que siguin d'Alabama. Amb una veu femenina d'aquelles que toquen la fibra. Produeix Marc Ford.

16. Koloss - MESHUGGAH

Com aneu de matemàtiques? Malament? Aquí teniu una mica de math per a refrescar conceptes.

17. Lights Out - GRAVEYARD

Els suecs es desmarquen amb el seu millor disc.

18. The Whippoorwill - BLACKBERRY SMOKE

No tan espectacular com A Little Piece Of Dixie (2009) però manté el pols.

19. Choice Of Weapon - THE CULT

Astbury i Duffy tornant a roquejar... no fa falta dir gran cosa més.

20. Book Burner - PIG DESTROYER

La portada fa venir al cap el cartell d'una pel·lícula de terror. I sí, el disc fa por, molta por.

21. Blunderbuss - JACK WHITE

El primer disc en solitari del que fou nen prodigi als White Stripes. Qualitat a dojo.

22. (Mankind) The Crafty Ape - CRIPPLED BLACK PHOENIX

Gran treball conceptual i apocalíptic dels Pink Floyd del segle XXI.

23. Head Down - RIVAL SONS

El creixement d'aquesta jove banda de hard rock Los Angeles fa presagiar un futur molt engrescador.
 
24. Fountains Left To Wake - STONERIDER

Amb aquesta portada ja imagineu més o menys què hi trobareu dins, oi? Exacte, rock 70s per parar un tren en un disc en una ona molt similar al de The Sheepdogs.

25. 555 % - GINGER WILDHEART

Qui millor per tancar aquesta selecció que el meu estimat Ginger?

Algunes de les cançons que més m'han arribat del 2012

L'altre dia estava a casa escoltant Mirage Rock (2012) de Band Of Horses i la cunyada, que voltava per casa, em va preguntar què era el que estava sonant. L'hi vaig dir i es va quedar una estona pensant per acte seguit dir-me que hauria de fer-li alguna recopilació musical. Un recopilatori, els anys que fa que no en faig cap i mira que n'havia arribat a fer. Amb cinta de casset en vaig fer un fotimer, qualsevol excusa era bona: festa de cap d'any? Recopilatori. Viatge en cotxe amb els amics? Recopilatori. La mona? Recopilatori. En format CD també en vaig arribar a fer uns quants però ni de bon tros tants com amb cintes de casset. Ràpidament vaig trobar que era un bon moment per tornar a fer-ne un i amb el 2012 ja moribund el primer que se'm va ocórrer va ser fer un recull de les cançons que més m'han arribat aquest any. Tenint en compte el meu primer target (la cunyada) es tracta d'un recopilatori per a tots els públics, és a dir, no he seleccionat cap cançó de High On Fire, ni de Converge, ni de Pig Destroyer. Es tracta d'un conjunt de cançons que podrien agradar a la vostra sogra, a la vostre veí o a aquella noia que us voleu lligar i no sabeu com. Molts dels discs als quals pertanyen les cançons seleccionades no entraran a la meva llista de millors discs de l'any i a l'inrevés, hi ha algun gran disc d'aquest any sense representació en aquest recopilatori. Aquesta és precisament la màgia de la cançó: l'escoltes una vegada, una altra i quan te n'adones l'estàs taral·larejant. L'ordre que segueixen les cançons no respon a cap preferència musical sinó que he intentat ordenar-les de manera que l'escolta sigui coherent i proporcioni el màxim plaer a l'oient. :-|

1. The Once And Future Carpenter 
    THE AVETT BROTHERS - THE CARPENTER

 ... forever I will move like the world that turns beneath me
and when I lose my direction I'll look up to the sky...

No puc pensar en cap altra millor cançó per obrir un disc. I no parlo d'aquest recull, sinó de The Carpenter. Magistral.

2. Keep Me 
    BRENDAN BENSON - WHAT KIND OF WORLD

... keep me anyway you want
just don't ever set me free...

Súplica desesperada del company de Jack White a Raconteurs.
 

3. Give Me A Reason 
    PHANTOM LIMB - THE PINES

... give me a reason why I should love you...

Un dels descobriments de l'any. Country, rock, blues... des de Bristol.

4. Don't Take Me Now 
    US RAILS - WIRE & WOOD

 ... if I had just one more day I promise I won't waste it...

 US Rails continuen afegint grans cançons al seu catàleg.

5. Forget About It 
    GINGER WILDHEART - 555 %

... once again you forget to remind yourself to just forget about it...

La capacitat d'en Ginger per composar melodies memorables és infinita.

6. That Old Black Hole 
    DR. DOG - BE THE VOID

... who am I to tell the truth?
I don't even know what it is...

Una de les millors bandes dels nostres temps. De veritat.

7. Perfect Man 
    RUFUS WAINWRIGHT - OUT OF THE GAME

... Jenny was a pirate and Jane was beheaded and Nina was a sweet nymphomaniac...

Tot i que Out Of The Game no ha satisfet totes les meves expectatives és molt fàcil trobar alguna gran cançó en un disc de Rufus Wainwright.

8. Ghosts That We Knew 
    MUMFORD & SONS - BABEL

... so give me hope in the darkness that I will see the light...

La pell de gallina, una de les cançons més estremidores de l'any. Em fa ràbia haver-me quedat sense entrades pel concert del març a Barcelona. Putos hipsters...

9. Is Your Dream Worth Dying For? 

    THE SHEEPDOGS - THE SHEEPDOGS

Doncs això,                        ... is your dream worth dying for?...

Gran disc el d'aquests canadencs, ple de feeling i bones vibracions.


10. Sunrise To Sunset 
      WHISPERING PINES - WHISPERING PINES

... looking into music to free our souls...

Banda molt petita amb cançons molt grans.

11. I Ain't The Same 
      ALABAMA SHAKES - BOYS & GIRLS

... I wasn't worried about nobody
nobody worried about me...

Blues, rock i molt soul en el debut d'Alabama Shakes. Els cosisns americans de Phantom Limb.

12. Late In The Night 
      HEARTLESS BASTARDS - ARROW

 ... and this eco through my mind...

Un dels millors riffs de l'any havia de sonar al recopilatori, no trobeu?


13. Slow Cruel Hands Of Time 
      BAND OF HORSES - MIRAGE ROCK

 ... slow cruel hands of time
turning you back into a child...

La cançó que va originar aquest recull.


14. Broken Eyes 
         TWO GALLANTS - THE BLOOM & THE BLIGHT

 ... everything that blows away soon is gonna come back home...

Bonica balada d'aquest parell de galants de San Francisco.

15. Cumberland Gap 
         THE FELICE BROTHERS - GOD BLESS YOU AMIGO

Lay down boys take a little nap

sixteen miles from the Cumberland Gap

The Felice Brothers revisiten aquesta cançó tradicional americana com només ells saben fer-ho. Potser la meva cançó preferida d'aquest recull.

16. Ain't It Enough 
        OLD CROW MEDICINE SHOW - CARRY ME BACK

... show me a river

I'll show you an ocean

show you a castle turned into sand...

No us agradaria escoltar aquesta cançó un capvespre d'estiu, estirats en una hamaca al porxo de la vostra casa al mig del no res amb una birra a la mà mentre contempleu com es pon el sol?

17. You Are The Beginning
         THE SOUNDTRACK OF OUR LIVES - THROW IT TO THE UNIVERSE

... so rise and shine for a brighter day...

Una altra petita obra mestra dels suecs. A nivell musical, una de les notícies més tristes de l'any ha estat la fi de The Soundtrack Of Our Lives. Acaben de marxar i ja els trobo a faltar.

18. Wanderluster 
         BAND OF SKULLS - SWEET SOUR

... what you forget, I still remember...

Riff hipnòtic i enigmàtic... wander... luster...

19. California 
         DELTA SPIRIT - DELTA SPIRIT

... I want you to find whatever your heart needs...

A cançons com aquesta feia referència en la introducció: sense saber ni com ni per què quan te n'adones ja no te la pots treure del cap.

20. Harborview Hospital 
         MARK LANEGAN BAND - BLUES FUNERAL

... I've been down too far to say
are they supposed to be as sick as you and me?...

No us alegrarà el dia però una mica d'introspecció a càrrec de Mr. Lanegan tampoc us farà cap mal.

21. Vosté És Aquí 
         ANTÒNIA FONT - VOSTÉ ÉS AQUÍ

No hi ha paraules per descriure tanta bellesa.

22. Twinkler 
         BARONESS - YELLOW & GREEN

... though I'm laid to ground  

I will walk age and sound...

I si el principi era perfecte, aquest final és definitiu.


Espero que hagueu gaudit del viatge tant com jo. Si en voleu una còpia, ja sabeu on sóc.