diumenge, de juny 30, 2013

Azkena - Day two

El d'ahir potser va ser el dia més fluix de la història del festival que recordo. Tot i així, de bona música en vam poder escoltar.

Heaven's Basement van iniciar el dia amb el seu hard rock estilitzat. Van triomfar sobretot entre el públic més adolescent però no se'ls hi pot retreure gran cosa. Hi posen ganes, toquen alt i fort i tenen alguna cançó prou destacable.

Troubled Horse van semblar molt i molt i molt fluixos. Tenen el dubtós mèrit, a més, de comptar amb un dels cantants amb menys carisma que he vist mai damunt un escenari.

Los Zigarros ns/nc

JJ Grey & Mofro van estar força bé. Una mica de funky, una mica de rock, una mica de soul. Aquest hauria de ser el nivell mínim per una banda de l'Azkena.

Uncle Acid & the Deadbeats van pujar el nivell a base de riffs, foscor, brutícia, potència 70s, psicodèlia... sense fer ni una concessió.

Los Enemigos ns/nc

Gov't Mule va ser la gran decepció del festival amb un concert pla i inofensiu que de ben segur gaudeix l'americà cinqüentó de classe mitjana acostumat a un tipus de música executada amb precisió i serietat però amb una manca d'intensitat i força que ens deixa molt insatisfets als que tenim Dose com un dels grans discs dels darrers 20 anys. Mirat fredament, Gov't Mule tenen dos grans discs (els dos primers) i vuit o deu o dotze cançons bones repartides entre els 5 o 6 discs següents. Una altre fet preocupant a tenir en compte és que ahir era la quarta vegada que els veia en directe i cada vegada ha estat més fluixa que l'anterior. Conclusió: Warren Haynes és un paio amb un talent enorme que amb els anys ha anat edulcorant la seva proposta musical fins a un punt que al final deixaré d'interessar-me pel que ha d'oferir.

The Gaslight Anthem tenen tant poc a oferir que no gastaré més paraules amb ells.

Si Gov't Mule van ser la gran decepció del dia The Walking Papers van ser l'agradable sorpresa. Havia escoltat el disc i em semblava una proposta musical bastant interessant, recuperant l'essència Seattle de la dècada dels 90 però amb un so actual i amb personalitat. Amb l'absència anunciada de Duff van sortir a l'escenari com a trio i des del minut zero van sortir a matar i a oferir un bon concert de rock i ja ho crec que ho van aconseguir. A destacar el carisma i força escènica del cantant i guitarra Jeff Angell, representant e a la perfecció del frontman en perill d'extinció.

Van tancar la jornada i el festival Rocket from the Crypt, amb un concert que pretenia ser molt festiu però que les parrafades de Speedo van convertir en quelcom de difícil digestió provocant més d'un xiulet per part del públic. Ah, una altra cosa Speedo, posats a demanar camisetes suades del públic demana les de les noies, talòs!!!! O potser ja ho vas fer i no et van fer ni puto cas???? No m'estranya...



dissabte, de juny 29, 2013

Azkena 2013 - Day one

Ahir va començar l'Azkena 2013 i avui s'acaba. Les retallades s'han deixat notar de manera bèstia: un escenari menys, un dia menys, cap carpa, no hi ha moneda del festival, polsera de paper...

Vam arribar just a temps per The Sword. Els hi tenia moltes ganes i no em van decebre en absolut. La veu no sonava massa bé però tampoc és l'element més important de la seva música, perquè el que va havia de sonar com un tro, les guitarres, no va fallar. Quins riffs, quins canvis de ritme... Sota la mirada dels Black Crowes (que van seguir el concert des d'un cantó de l'escenari) els d'Austin van donar una lliçó de metall clàssic.

Els Mclan molt decebedors, no van tocar la del esquimal ni la Carolina (LOL).

Alberta Cross ho van fer prou bé, millor del que esperava tenint en compte que el segon disc no m'agrada ni de bon tros com el primer. Van posar-hi ganes i intensitat.

Què puc dir dels Black Crowes que no hagi dit ja? Els que seguiu aquest blog sabeu de la meva devoció per la banda dels germans Robinson. Van fer un concert perfecte, rock n roll en estat pur, amb un setlist espectacular amb temps per rockejar, per fer jams i per tocar baladetes. Aquí us penjo el set:

@xarrupampolles:
Twice as hard
Sting me
Hotel illness
Good morning Captain
Good Friday
Feelin' Alright
By your Side
Non Fiction
Jam
Ballad in Urgency
She talks to Angels
Soul signin
Thorn in my pride
Jealous again
Remedy
...
Hard to Handle - Hush - Hard to Handle

És un plaer enorme veure com es mou en Chris Robinson per l'escenari, com Steve Gorman amb una sola timbala es menja al 99% dels bateries actuals, com ha encaixat Jackie Green... El millor concert
de rock que es pot veure avui en dia.

De Smashing Pumpkins no tinc ganes d'escriure així que us enganxaré alguns tuits que vaig fer ahir durant el concert i ja us fareu una idea del què em van semblar:


@xarrupampolles: Als Smashing que els donguin pel Pumpkin HAHAHA #humonguer
@xarrupampolles: El Billy Corgan s'ha deixat grenyes
@xarrupampolles: Smashing Pumpshit
@xarrupampolles: Billy Corgan és un observer #fringe
@xarrupampolles: El Billy Corgan està gordo. I calb. I vell.

The Sheepdogs van recuperar el nivell, sortosament. Southern Rock des de Canadà ben fet a collons, amb un cantant amb un raig de veu espectacular, unes cançons amb ganxo... La llàstima és que va ser molt curt.

Van tancar el dia Horisont. Toquen una mena de heavy metal clàssic que beu de DIO, Maiden & co. Els músics molt bons, la veu potser un xic massa estrident.

Fins aquí. Demà més.