Dimarts passat Mastodon van arrassar la sala Razzmatazz 1 de Barcelona demostrant per què són una de les bandes referents en l'escena metàl·lica actual. Vint-i-tres cançons molt ben escollides en una hora i mitja llarga i intensa, gairebé sense descans i sense la usual pantomima final d'ara marxem, vosaltres aplaudiu i crideu i ara tornem, res, a sac. Blood And Thunder (una de les millors cançons escrites mai en el gènere) semblava un final de festa perfecte però no, Creature Lives amb els teloners Red Fang (ho van fer molt bé) dalt l'escenari cantant amb Mastodon i ara sí, tothom content, o gairebé, i cap a casa.
La cançó és collonuda però per fer aquesta mena de vídeos més valdria no fer-los
La cançó és collonuda però per fer aquesta mena de vídeos més valdria no fer-los
Déu n'hi do com ha crescut aquesta banda des de la darrera vegada que els vaig veure, concretament al Festimad 2005, sense cap mena de dubte el pitjor festival que he anat en ma vida. El cartell era boníssim: Mastodon, Hermano, Turbonegro, Fu Manchu, The Dillinger Escape Plan, Five Horse Johnson, Clutch... el que menys em cridava l'atenció eren els cpas de cartell: Marilyn Manson (al 2005 ja estaven acabats), System Of A Down (mai m'han acabat de convèncer), Prodigy (wtf???). El festival es celebrava aquell any per primer (i darrer) cop al Parque de La Cantueña de Fuenlabrada, així que l'endemà de veure a Jesu i Isis al Primavera de Barcelona, en Domènec i servidor vam agafar un AVE direcció la capital del Regne d'Espanya per continuar des d'allí directament cap a l'infern. Per començar, la zona d'acampada (va ser el darrer festival que vaig anar amb tenda de campanya) era un secarral sense ni una puta ombra, qualsevol burilla hauria causat un desastre inimaginable. Per accedir a la zona de concerts s'havien de passar més controls que a l'arribada de qualsevol aeroport dels Estats Units. Un cop a la zona d'esbarjo, hi havia unes lones, blaves crec recordar, davant dels dos escenaris principals que evitaven que es xafès el terreny original. Van durar mig primer concert deixant al descobert una vasta extensió de pols i pedres del tamany d'un puny ideals per provocar esquinços de turmell o directament per ser llençades a l'escenari en senyal de desaprovació si no t'agradava el grup que tocava. Però el millor era la carpa, instal·lada directament sobre el terra!!!! La mare que els va parir... Us imagineu què passava en els concerts més canyeros, oi? Efectivament, es creava un núvol de pols que feia la tasca de respirar quelcom més perillós que el fet de no respirar! Mastodon van tocar a la carpa dels trons i van fotre un concert de collons, brutal. Això sí, recordo clarament la imatge de Brent Hinds tocant amb el coll de la camiseta pujat per tal de cobrir-se amb la tela la boca i el nas per poder respirar d'alguna manera. El segon dia vam tenir la brillant idea de passar per les dutxes per tal de treure'ns de sobre la brutícia acumulada en aquell primer dia i vam haver de fer un parell d'hores o més de cua! Només hi havia 6 o 8 dutxes per més de 20000 persones!! Imagineu-vos si anàvem llords que vam fer la cua igualment, jo, que sóc totalment anti cues, que si m'he d'esperar més de deu minuts a la xarcuteria hi torno l'endemà, que no sóc de Barna homa! Però el millor encara havia d'arribar. Aquell vespre del dissabte 28 de maig de 2005 durant el concert de Fu Manchu, una de les bandes que més ganes tenia de veure del cartell, el vent va començar a bufar amb força causant una fallada estructural de l'escenari contigu. De cop i volta vam veure com la banda abandonava l'escenari corrent alertada pels membres de l'organització. I ja no hi va tornar, de fet, no va tornar a tocar cap banda fins passades la una de la matinada, quatre hores més tard. Això, junt amb la manca d'informació per part de l'organització va fer que la gent passés l'estona provocant un caos espectacular amb l'assalt de les barres de beguda (els cambrers van haver d'abandonar els llocs de treball per tal de mantenir la seva integritat física intacta), la destrossa i posterior crema d'un cotxe promocional, gent emparrada i saltant sobre la lona de la carpa (?). Els antidisturbis van estar fora de les instal·lacions esperant una senyal per actuar que, crec que afortunadament, ningú va donar. No em vull ni imaginar què hauria passat si arriba a entrar al recinte prop d'un miler de polis amb recursos i ganes d'enfrontar-se a una multitud embriagada i amb ganes de gresca. Quan sento algú queixar-se a l'Azkena d'alguna minúcia sempre desitjaria disposar d'una màquina del temps per enviar-lo al Festimad 2005, ja veuríeu com li passava la tonteria de patac.
Chaos A.D.
Afortunadament, el Festimad 2005 també ens va deixar imatges molt més agradables
