No sé perquè darrerament estic tan gos per sentar-me davant el teclat i juntar quatre lletres pel blog. Com que la mandra no ha amainat no m'estendré massa i aniré al gra: el disc de Whispering Pines (web, myspace) és un dels millors de l'any.
Prenent el nom d'una cançó de The Band aquests californians fan honor a l'esmentada mítica banda així com a la música de finals dels seixanta i principis dels setanta. Apart de The Band hom pot trobar en els acords i melodies ecos dels Allman Brothers més clàssics (genial Stars Above) o Grateful Dead (Songbird, una cançó que val un disc i mig). Enregistrat completament en directe a l'estudi i mitjançant equip analògic tot el disc desprèn un aroma a capvespre que el fa ideal per a ser escoltat ara que entrem a la tardor. Podria començar a destacar cançons però totes em semblen petites obres d'art. Descobriu-ho vosaltres mateixos. És una banda tan petita que gairebé no hi ha res d'ells a la xarxa, aquest vídeo de Crazy Mama (versió de JJ Cale), una de les cançons més directes del disc, i poc més.
Gran portada, millor disc
Prenent el nom d'una cançó de The Band aquests californians fan honor a l'esmentada mítica banda així com a la música de finals dels seixanta i principis dels setanta. Apart de The Band hom pot trobar en els acords i melodies ecos dels Allman Brothers més clàssics (genial Stars Above) o Grateful Dead (Songbird, una cançó que val un disc i mig). Enregistrat completament en directe a l'estudi i mitjançant equip analògic tot el disc desprèn un aroma a capvespre que el fa ideal per a ser escoltat ara que entrem a la tardor. Podria començar a destacar cançons però totes em semblen petites obres d'art. Descobriu-ho vosaltres mateixos. És una banda tan petita que gairebé no hi ha res d'ells a la xarxa, aquest vídeo de Crazy Mama (versió de JJ Cale), una de les cançons més directes del disc, i poc més.
