The Pinetops - Above Ground And Vertical (2000)

Recordo perfectament la primera vegada que vaig escoltar aquest disc. Era un diumenge d'agost per la tarda-vespre i jo m'acabava de despertar tot ressacós amb l'únic al·licient de veure el Barça que hores després havia de jugar el Gamper. El sol anava de baixa i la calor era ja suportable així que vaig pujar la persiana i vaig obrir la finestra. Tenia aquesta cinta que el meu amic Mickey m'havia passat aquella mateixa setmana i vaig decidir escoltar-la mentres feia el mandrós al llit una estona més. Només sentir els acords inicials de I'm So Lonesome I Could Fly (res a veure amb I'm So Lonesome I Could Cry del mestre Williams) em vaig encuriosir. Quan en Jeffery Dean Foster començà a cantar vaig decidir parar l'orella molt atentament. I quan va arribar la tornada em vaig enamorar per sempre d'aquest grup. És un tema que val un disc, però el millor és que la resta de cançons mantenen un nivell altíssim! La referència més immediata a l'hora de definir com sonen són potser The Jayhawks, així que els que estimeu als de Minneapolis ja sabeu què us trobareu en aquest Above Ground And Vertical, moltes guitarres acústiques, melodies treballades, algun riff per despentinar-se una mica (una mica només) ... rock clàssic americà de gran qualitat, vaja. Després d'aquest disc van desaparéixer per sempre. El cantant, en Jeffrey Dean Foster, ha anat fent alguna cosa, com el disc Million Star Hotel (que encara no he pogut aconseguir enlloc) amb la mateixa fortuna i repercussió que els Pinetops, és a dir, nul·la. Els demés membres del grup no apareixen ni al google. De fet, no he estat capaç de trobar cap imatge de la portada que superi els 5 kb per il·lustrar l'entrada! Imagineu quin prestigi rebreu quan parleu d'aquest grup que no coneix ni sa mare!!!! Ara de debó, és una llàstima que no arribessin a més gent, de qualitat no els en faltava pas.