En primer lloc m'agradaria agrair des d'aquí la feina que fan els companys de LOST/PERDUTS subtitulant la sèrie puntualment en català en tut just un grapat d'hores. Gràcies a ells, cada dimecres és la nit de Lost. Fets els preàmbuls pertinents aniré al gra i seré sincer: havent vist els set primers episodis de la sisena temporada afirmo que no m'està agradant. Ja no em va agradar massa la cinquena però tenia l'esperança que la sisena remontaria el vol de nou i lamento que no sigui així. Aquest és un pensament que em ve al cap quan acaba l'episodi de la setmana i no em sorgeix cap mena de curiositat per saber què passarà la setmana següent. De fet, ha arribat un punt que se me'n refot què els hi passi a tothom, a la illa i al fum dels trons. Potser el que suceeix és que passen tantes coses que no hi ha temps per assimilar-les però això no ho sabré fins que no acabi la temporada o fins d'aquí a uns any.
En la meva opinió hi havia dos aspectes que feien gran Lost: la caracterització dels personatges i les relacions entre ells i el misteri que envoltava l'illa. Ara mateix poc queda de tot plegat. No dubto que l'illa amaga encara uns quants misteris que poc a poc ens aniran desvetllant però l'embolic en el què els guionistes estan posats és tal que difícilment ens podran tornar a sorprendre. Pel que fa als personatges, el triangle que aguantava tres quartes parts del pes de la sèrie, Jack-Kate-Sawyer, està desfet. En Jack ha perdut el carisma i sembla un pollastre decapitat corrent sense rumb, la Kate s'ha convertit en una cagadubtes insuportable i en Sawyer tot i que encara conserva aquell punt de rebel impredectible ha perdut part de la seva força. Dels demés tampoc en queda gran cosa.
Evidentement continuarem mirant religiosament l'episodi setmanal cada dimecres (bé, avui no que juga el Barça) així com també continuarem fent hipòtesis, travesses i conjectures sobre com acabarà tot plegat però no puc deixar de lamentar que s'hagi perdut una màgia que es va mantenir en bona part durant quatre temporades i mitja, que no és poc.
Quina por em fa el final...
En la meva opinió hi havia dos aspectes que feien gran Lost: la caracterització dels personatges i les relacions entre ells i el misteri que envoltava l'illa. Ara mateix poc queda de tot plegat. No dubto que l'illa amaga encara uns quants misteris que poc a poc ens aniran desvetllant però l'embolic en el què els guionistes estan posats és tal que difícilment ens podran tornar a sorprendre. Pel que fa als personatges, el triangle que aguantava tres quartes parts del pes de la sèrie, Jack-Kate-Sawyer, està desfet. En Jack ha perdut el carisma i sembla un pollastre decapitat corrent sense rumb, la Kate s'ha convertit en una cagadubtes insuportable i en Sawyer tot i que encara conserva aquell punt de rebel impredectible ha perdut part de la seva força. Dels demés tampoc en queda gran cosa.
Evidentement continuarem mirant religiosament l'episodi setmanal cada dimecres (bé, avui no que juga el Barça) així com també continuarem fent hipòtesis, travesses i conjectures sobre com acabarà tot plegat però no puc deixar de lamentar que s'hagi perdut una màgia que es va mantenir en bona part durant quatre temporades i mitja, que no és poc.
