... the best of 2013!!! (i)

El blog pot estar acumulant pols i teranyines, els meus dits encarcarats i les tecles del teclat mig rovellades però la meva oïda no para de transmetre senyals acústics al cervell que aquest processa amb més o menys desencert. La maquinària no s'atura mai, nova música arriba dia rere dia a la meva base de dades rebotant pels pavellons auditius, repicant el martell, l'enclusa i les putes trompes d'Eustaqui... així que un dia o altre ho has de dir: fins aquí, vaig a fer la llista, qui no hi sigui dins, mala sort! Intentaré, si es dóna el cas i hi ha prou quòrum, fer una segona llista amb discs que hagin arribat tard a les meves orelles, aquelles descobertes de darrera hora que de vegades sobrepassen en satisfacció auditiva als primers favorits. Aquests dies em faig un fart de mirar llistes per internet i escoltar-ne els discs destacats, així que és probable que d'aquí un mes tingui una bona colla de discs a afegir als que ara faré esment.

Ladies & gentleman, cats & dogs, hookers & whores... the best of 2013!!!

L'ordre busqueu-lo a les estanteries dels súpers, aquí no.

COUNTRY, FOLK, AMERICANA...

(coming soon)

ROCK, SOUTHERN, ALTERNATIVE, HARD ROCK...

ALICE IN CHAINS - The Devil Put Dinosaurs Here

Com s'ho fan per continuar sonant tan poderosos i penetrants? Jerry Cantrell, puto, que n'ets de bo!

DEER TICK - Negativity

O com fer un disc de rock el 2013 sense sonar retro, ni alternatiu, ni indie, ni polles.

THE BLACK ANGELS - Indigo Meadows

Aquests estan bastant penjats i potser per això ho peten bastant. Per fumar-se un canut i volar. O endinsar-se al infern.

THE DIRTY STREETS - Blades Of Glass

No esteu fent ni puto cas a aquesta banda. Molt malament, us hauré de fer fuetejar. Rock 70s impecable, és a dir, gran base rítmica, riffs i solos a dojo i veu amb un feeling de collons.

TADDY PORTER - Stay Golden

Taddy Porter han fet un interessant gir amb aquest segon disc. Del rock potent, directe i efectiu del seu primer disc a sonoritats més groovies i fosques. Bé.

WOLF PEOPLE - Fain

Pas de gegant dels Wolf People en aquest Fain. Retro i psicodèlia embolcallats amb una producció exquisida.

THE TEMPERANCE MOVEMENT - s/t

El DISC DE ROCK d'aquest 2013.

THE WILD FEATHERS - s/t

Rock, country, southern... The Wild Feathers!

MIDDLE CLASS RUT - Pick Up Your Head

Repeteixen fórmula i, per ara, també resultats. Prova superada.

TRUTH & SALVAGE CO. - Pick Me Up

No sortiran mai de davall de l'ombra de les bandes que homenatgen però, collons, què bé que ho fan!

THE VIRGINMARYS - King Of Conflict

Hard rock! Yeah, fuckers!

PEARL JAM - Lightning Bolt

Què voleu que escrigui? Estic cansat de repetir-me. Pearl Jam foreva!

HEY! HELLO! - s/t

Ginger, espero que quan et moris s'hagi inventat la clonació. No vull que els meus fills visquin en un món on no treguis discs.

SCORPION CHILD - s/t

La música, la imatge, l'actitud... ens torna a una època en què el rock era molt més que una altra puta estafa per a robar-vos els diners i fer-vos ballar al ritme del CAPITALISME NEOLIBERAL.

BLITZEN TRAPPER - VII

Després del genial American Goldwing (2011), VII continua explorant i explotant amb eficàcia les sonoritats dels 60 i 70.

PEDRES, METALL & FOSCOR

(coming soon)

Ginger: The Triple Album Project

Sóc molt fan dels Wildhearts, una de les bandes que millor ha sabut combinar melodia i potència, riffs infernals i tornades celestials. El seu primer disc Earth vs. The Wildhearts (1993) va causar cert impacte, cosa lògica tractant-se d'un dels millors discs d'una dècada farcida d'obres llegendàries. Era una banda destinada a menjar-se el món i com a tantes altres el món va acabar per menjar-se'ls a ells. La seva popularitat va anar decreixent amb el pas dels anys fins a convertir-se en una banda de culte seguida però per una minoria de fans fidels fins a la mort.

Earth vs. The Wildhearts és un dels discs que més he escoltat a la meva vida... i encara no me'n canso

Arribem així al 2011, amb un Ginger (cantant i cervell del grup) que acaba d'abandonar la nova superbanda de Michael Monroe (a la que es va unir aprofitant un parèntesi dels Wildhearts i amb els que va editar un dels millors discs de l'any passat), cansat d'una indústria moribunda, enquistada i resultadista que no li ha tornat ni una miserable part del que li ha donat ell. Sens dubte si algú havia de formar part de Pledge Music era ell. Pledge Music és una nova discogràfica que res té a veure amb el típic segell discogràfic pre-megaupload. És una de les noves opcions que un músic, entenent per músic aquella persona que crea i/o interpreta música amb el suficient talent com per viure'n, té al seu abast per guanyar-se la vida sense haver d'enriquir o pidolar almoina a quatre gilipolles encorbatats que senten el mateix amor i respecte per la música que jo pel Sálvame Deluxe. La idea consisteix en el següent: jo com a músic em dono d'alta a Pledge Music i fixo una quantitat de diners que estimo serà necessària per enregistrar el meu nou disc. Jo, com a fan dono una quantitat de diners per a que el músic pugui enregistrar el seu nou disc. Tan senzill com això. Evidentment la persona que aporta diners rebrà el disc a casa seva un cop acabat però no només això, hi ha quelcom més de recompensa. En el cas d'en Ginger i el seu Triple Album Project es tracta de que el pledger (persona que contribueix a la causa) a més de ser capaç de seguir el procés de gravació a través d'una multitud de vídeos rebrà un triple disc (en el format que esculli i que variarà en funció dels diners aportats) que no sortirà a la venda, serà exclusiu pel pledger. El disc que sortirà al mercat serà una selecció de les 12 o 13 millors cançons que seran escollides pels mateixos pledgers. Si no s'arriba a la quantitat establerta pel músic els diners no arriben a sortir de la butxaca del pledger i el projecte queda anulat. Quan s'assoleix la quantitat desitjada, es cobren els diners al pledger i comença el procés de gravació. Pledge Music es queda el 15 % del que es recapta. A més, un tant per cent del total es dóna a diferents organitzacions benèfiques. Ginger compta ja amb 4976 pledgers, entre els quals em trobo, és clar, que han aportat ja ni més ni menys el 513 % del que ell havia fixat, suposant un dels tant per cent més alts (sinó el que més) assolit mai a la història de Pledge Music. M'enteneu ara quan us parlava de fans fidels fins a la mort, oi?

The Wildhearts parint hit singles amb la mateixa facilitat que s'exculpen els corruptes a Espanya

A ulls de molt infeliç desagraït seré un romàntic i estaré passat de moda però jo crec que el músic ha de poder guanyar-se la vida amb el que fa, més que res perquè si no és així deixarà de fer música i nosaltres deixarem de ser capaços d'escoltar-la i gaudir-la, res massa complicat d'entendre. I és clar que he baixat i baixo música de la mateixa manera que fa 10 anys copiava CD i en fa 15 desvirgava cintes de crom, no sóc  multimilionari ni pretenc ser el paradigma de la integritat. No es tracta de demonitzar ni d'estigmatitzar ningú sinó d'intentar en la mesura del que cadascú li dicti la consciència i pugui de retornar una petita part a aquella banda o músic que tant plaer li ha proporcionat amb el seu treball.

Qui vulgui col·laborar amb en Ginger té temps fins el 29 de febrer i pot fer-ho aquí.


Gràcies per llegir.