Discs a escoltar aquest 2012

Espero amb delit alguns llençaments discogràfics que es produiran durant aquest proper 2012. Entre els que ja han sortit (que espero poder comentar en alguna futura entrada) i els que vindran estic convençut que 2012 tornarà a deixar grans discs per escoltar en el futur. Començaré primer amb els que ja tenen data de sortida durant aquests propers tres mesos.

High On Fire - De Vermis Mysteriis - 03/04/12

Com comentava a l'entrada anterior Matt Pike i els seus ja tenen preparada la continuació del brutal Snakes For The Divine (2010). Podeu escoltar Fertile Green, primer avançament del disc, aquí, on comprovareu com High On Fire continuen pitjant fort el pedal de l'accelerador. Jo ja tinc demanada la meva còpia en vinil. A la venda el 3 d'abril.

The Soundtrack Of Our Lives - Throw It To The Universe - 18/04/12

Els suecs s'han pres amb la seva calma habitual la gestació de la continuació de Communion (2009), disc que vaig trigar a apreciar en la seva justa mesura. Em va passar el mateix amb Origin, Vol.1 (2005) que també em va acabar agradant molt i ara sembla que es repetirà la història amb Throw It To The Universe: el primer single, What's Your Story, disponible a iTunes,  i la respectiva cara B, You Better Run, m'estan agradant més progressivament a mesura que les vaig escoltant.

Rufus Wainwright - Out Of The Game - 23/04/12

Després de la foscor i austeritat que envoltava All Days Are Nights: Songs For Lulu (2010), disc nascut de la tristor provocada per la recent mort de la seva mare, Rufus Wainwright retorna amb la seva obra més pop, segons ha declarat, paraules que jo certifico a jutjar pel seu primer single, Out Of The Game, disponible per escoltar online a la seva web. Celebro el retorn de Rufus a la llum i espero poder tornar a gaudir del seu directe aviat.




The Cult - Choice Of Weapon - 22/05/12

No sóc massa fan de Born Into This (2007), essent potser el disc de The Cult que menys m'ha agradat fins el dia d'avui. El disc sonava a The Cult (amb aquella veu...) però faltaven riffs, faltaven solos... Amb Choice Of Weapon han tornat a comptar amb Bob Rock a la producció i recuperen antigues i anyorades sonoritats: les dues cançons que ja han avançat, Lucifer (veure vídeo més amunt) i For The Animals sonen de meravella.



Neil Young & Crazy Horse - Americana - 05/06/12

Una de les figures més grans (i més actives encara avui dia) de la música, Neil Young, torna a formar equip amb la banda junt amb la que va parir una quantitat desmesurada de clàssics des que els seus camins es van juntar allà a finals dels anys 60, Crazy Horse. Des del 2003 amb Greendale que no col·laboraven, massa temps. En aquesta ocasió no ens obsequiaran amb material original sinó amb versions de cançons tradicionals americanes com Oh Sussanna, sí, aquella que cantàvem quan encara anàvem al cole, o Wayfarin' Stranger, una cançó que des que la cantava de petit a l'església del poble que em té atrapat.




The Chris Robinson Brotherhood - Big Moon Ritual & The Magic Door - 05/06/2012

El mateix dia que el mestre Young, el gran dels germans Robinson edita el seu nou disc fora dels Black Crowes. Sembla que serà un àlbum doble però encara no sé si s'editarà tot el mateix dia o per separat. Per internet circulen molts concerts de la banda on es pot comprovar que el so d'aquesta nova aventura d'en Chris segueix molt més els paràmetres musicals dels Black Crowes que no pas el seu germà Rich en el seu  Through A Crooked Sun (2011). Entre els músics que acompanyen a Chris a la seva germandat hi trobem a Adam MacDougall, que ja s'encarregava dels teclats a la darrera etapa dels Crowes i Neal Casal, interessant fixatge d'un músic que sempre ha merescut més sort de la que ha tingut. Després de les impactants declaracions de Rich Robinson al Popu del mes passat o l'altre on dubtava d'una futura reunió del Crowes potser ens haurem d'anar acostumant a seguir als germans Robinson per separat encara que en el fons tothom sabem que més tard o més d'hora, els Black Crowes tornaran.


No està gens malament el què ens espera aquets propers tres mesos.Per més endavant...

Baroness. Després del impacte que m'han causat Red Album (2007) i Blue Record (2009) tinc moltes ganes d'escoltar què està preparant la banda més interessant i trencadora del panorama metàl·lic actual. Encara no hi ha ni data de sortida ni nom però sí se que ja hi estan treballant i que presumiblement veurà la llum aquest 2012. Fa uns anys vaig dir que el futur del metall pertanyia a Mastodon i no em vaig equivocar de massa. Ara realment crec que Baroness encarnen el futur del metall.

I per acabar dues bandes de les que tinc ganes d'escoltar material nou. Per una banda Alice In Chains, Treuran nou disc aquest 2012? Seran capaços d'igualar aquell magnífic Black Gives Way To Blue (2009)? 

Per altra banda tinc molta curiositat per saber què faran Soundgarden. Podran Chris Cornell i companyia tornar a oferir el nivell de Down On The Upside (1996)?

De Vermis Mysteriis: Nou disc de High On Fire

High On Fire editen nou disc, el sisè de la seva carrera, el proper 3 d'abril i portarà per nom De Vermis Mysteriis. Després de la falsa decepció que vaig tenir amb Snakes For The Divine (2010) (detalls aquí) tinc moltes ganes d'escoltar què han fet Matt Pike, Des Kensel i Jeff Matz en aquest nou treball. Seran deu cançons en total i al llarg de quaranta-cinc minuts podrem escoltar el repertori habitual de riffs infernals, mala llet, canvis de ritme, contundència, doble bombo, solos accelerats... música no apta per pusil·lànimes, directa a la jugular. A la nota de premsa emesa pel management del grup podreu trobar molta més informació sobre el disc, com l'origen del títol i altres curiositats. Jo, per exemple, m'he quedat acollonit al assabentar-me que l'any passat la banda va sobreviure a dues catàstrofes naturals en 16 dies: el terratrèmol de Nova Zelanda el 22 de febrer i el terratrèmol i posterior tsunami l'11 de març a Tokio. Ja ho veieu, High On Fire arrassen per allà on passen.

El so de la banda ha experimentat una clara evolució des d'aquell primerenc The Art Of Self-Defense (2000) més proper a Sleep, anterior banda de Matt Pike, que del disc que els donaria a conéixer a nivell més massiu (massiu dins els cercles corresponents, és clar, no massiu de reventar el Palau Sant Jordi) i que definira el punt a partir del qual créixer i expandir-se, Surrounded By Thieves (2002), la pedra sobre la qual Matt Pike ha edificat la seva pròpia església. Els següents treballs de la banda aniran evolucionant el so aconseguit incorporant diferents elements però sense perdre mai els senyals identitaris de la banda, cosa que els seus seguidors sempre agrairem. Està bé que hi hagi bandes amb ganes de reinventar la Coca-Cola amb cada nou disc (encara que moltes fracassin estrepitosament en l'intent) però també n'hi ha d'haver altres en les que poder confiar cegament, sabent que obtindràs just el que desitjes i esperes d'elles.

El primer pla de les dents de Matt Pike no el veureu mai a 40 Latino... sortosament

High On Fire - Snakes For The Divine (2010)

Estic astorat, he estat víctima d'un vil engany que m'ha robat 10 mesos de la meva idíl·lica relació amb High On Fire, relació que data d'uns quants anys quan un amic em va passar Surrounded By Thieves (2002). Al principi em va costar distingir quelcom més que una gruixuda muralla sònica de riffs, crits i redobles de bateria però amb les escoltes em vaig anar adonant que aquesta gent en sabia i molt de fer soroll. i em vaig convertir en un bon seguidor de la banda, esperant cada nou llançament en candeletes. Blessed Black Wings (2005) i Death Is This Communion (2007) em van donar tot el que esperava d'ells però no va ser així amb el seu darrer disc, Snakes For The Divine (2010). Però no adelantem aconteixements. Cronològicament la cosa va anar així. Allà pel mes de febrer m'assabento que High On Fire estan a punt de treure nou disc. Ansiós com sóc vaig ràpid a remenar la xarxa per veure si ja s'hi ha colat, el trobo i el poso a baixar per escoltar-lo quant abans millor. La sorpresa és meva quan el poso al pen per escoltar-lo al cotxe i em deixa molt fred i bastant perplex. La banda ha perdut força, molta força, sona lenta i poc perillosa, què li ha passat a en Matt Pike? Per què intenta cantar amb veu melòdica si el que fa bé és cridar, deixar-se el coll? Per què no trobo riffs furiosos i malèvols? Per què toquen tan a poc a poc? El mateix matí que l'escolto, trobo el vinil en una botiga i no me'l compro fruit de la decepció que acabava de patir. Ell torno a escoltar dies més tard i no canvia la meva opinió, per molt que em costi de creure High On Fire han relliscat, què hi farem.

Els High On Fire de Surrounded By Thieves no estaven per hòsties

Més endavant, una nit trobo un bon company, amant de la música sorollosa, i parlem de High On Fire. El paio està encantadíssim amb Snakes For The Divine i jo no ho acabo d'entendre, els nostres criteris sempre han coincidit parlant de la banda de Matt Pike i ara havíem entés el disc de maneres molt diferents. El primer company que em va passar High On Fire també volta per allí, s'atansa i s'apunta a la teoria que Snakes For The Divine mola molt. Em dic que li he de donar una altra oportunitat... però no hi ha manera, el disc no em convenç, continuo trobant tots els defectes que hi vaig trobar la primera vegada i sóc incapaç de trobar-hi alguna virtut... fins ahir, que vam quedar per sopar els tres protagonistes de la història amb les nostres parelles a casa d'un d'ells. La música no para de sonar i ja avançada la nit, entre cubata i cubata arriba el moment de High On Fire i Snakes For The Divine. Collons, sona de puta mare. Les cançons van passant i estic al·lucinant amb el disc. Fins i tot bromejo amb ells dient que no és el mateix disc que havia escoltat jo, i de veritat que no m'ho semblava però en aquell moment tampoc en vaig fer massa cas de tot plegat, era tard, havíem begut vi sopant, ara feiem cubates... ja m'enteneu, el meu criteri podia estar distorsionat per les condicions. Però aquesta tarda, en plenes facultats físiques i mentals m'he dit que potser no era cap bestiesa el que havia dit la nit anterior. El principal argument contra la recent teoria era, no obstant, el següent: si el disc que jo tenia no era  el nou de High On Fire... què coi era? Perquè no tenia cap dubte que la veu era la d'en Matt Pike i conec prou bé els seus discs per saber que no era cap dels anteriors. De cop em ve al cap el nom d'una banda paral·lela d'en Matt Pike, Kalas, que no era gran cosa. Vaig ràpid a buscar la còpia del CD i la trobo. El poso al reproductor i.... em cauen els collons a terra. Era veritat!! No havia escoltat mai el nou treball de High On Fire!!!! Algú havia penjat el disc de Kalas amb el títol de les cançons de Snake For The Divine i jo m'ho havia empassat del tot!!!! No vaig reconéixer a Kalas perquè vaig escoltar al seu dia el disc dos o tres cops i com he dit em va semblar molt fluix, raó per la qual va acabar arxivat al calaix fins aquesta tarda. No és per flipar?

 Matt, trobaré al malparit que ens ha fet això, t'ho prometo

Ara mateix estic enutjat i content alhora. Una mica enutjat per haver fet el passarell d'aquesta manera tan ridícula però també molt content... perquè el nou disc de High On Fire és la bomba!!!!! Ple de riffs poderosos, mala llet i velocitat, just com sempre espero que siguin els discs de High On Fire.

 Frost Hammer, primer "single" de Snakes For The Divine