Repàs musical al 2011 (2)

BLITZEN TRAPPER - American Goldwing

Eric Earley ha parit un dels discs de l'any. La barreja de folk, rock i psicodèlia a mig camí entre els 60 i els 70 que practica Blitzen Trapper ha arribat amb aquest American Goldwing al seu punt àlgid. Els vaig descobrir l'any passat amb Destroyer Of The Void (2011) i em va sorprendre molt positivament amb el seu esperit retro i fosc i amb American Goldwing, més lluminós i menys encaragolat, han passat a convertir-se en una de les meves bandes preferides. El bon rotllo que t'envaeix amb el tema inicial Mind Find It Cheap t'acompanya durant la resta del disc junt amb els slides, harmòniques, banjos i la bolaniana veu d'Eric Earley.

Might Find it Cheap from Luke Norby on Vimeo.

DEER TICK - Divine Providence
Deer Tick, com Blitzen Trapper, és també una banda que va néixer de la inspiració d'un sol home, John McCauley, i els desconeixia per complet fins que vaig llegir la crítica d'aquest disc al Popu i motivat per les bones paraules allà escrites em vaig decidir a dona'ls-hi una oportunitat i vaja si ha valgut la pena. Divine Providence és el seu quart disc i la impressió que m'he emportat de Deer Tick a l'escoltar-lo és que es tracta d'una banda feta a si mateixa, amb les coses clares, que no estan per hòsties ni modes ni etiquetes barates. Estilísticament variat, després dels tres cops de puny a l'estòmac amb què obren el disc es desmarquen amb una de les cançons més boniques d'aquest 2011, Clownin' Around, composada i cantada pel bateria Dennis Ryan. Main Street, Funny World, Something to Brag About... aquí no hi ha ni grans produccions ni trucs d'estudi, només una banda deixant-se la pell eregistrant un disc, un gran disc.

El gamberro videoclip oficial de Main Street

THE STEEPWATER BAND - Clava

El trio de Chicago liderat per Jeff Massey (cantant i guitarrista de tècnica espectacular) continua la seva carrera amb passos ferms amb un disc que continua en la línia del que ja vam poder escoltar a l'excel·lent Grace & Melody (2008): blues rock de cadència lenta (Remember The Taker, It Won't Be Long), boogie rock xulesc (Come on Down o l'espectacular High And Humble) i senzilles cançons de boniques melodies d'aquelles que t'alegren el dia (Love Never Ends, Meet Me In The Aftermath). Han parit un discàs i els putes ho saben, en directe l'interpreten de dalt a baix.

Amb aquest senyor tema obren The Steepwater Band el seu darrer disc

DAVID LOWERY - The Palace Guards

I per acabar ambíl·lusio aquesta segona part del repàs musical, senyores i senyors, un fort aplaudiment per: David Lowery!! Els que em coneixeu o porteu temps llegint el blog sabreu que Cracker és una de les meves bandes de sempre. Gent senzilla, autèntica i amb talent, el tipus de banda que més m'agrada. La veu de Lowery activa les mateixes palanquetes al meu cervell que les de Vedder o Louris transmetent-me una agradable sensació de pau i seguretat. Però The Palace Guards no apareix aquí només pel fet de ser el primer disc en solitari de David Lowery, sinó perquè és un molt bon disc i per això mereix ser destacat, encara que malauradament no crec que aparegui en gaires llistes del 2011. Si ets fan de Cracker t'agradarà The Palace Guards. Si no ets fan de Cracker... què collons estàs fent amb la teva vida?!?!?!? La major part de les cançons haurien pogut aparéixer en el següent disc de Cracker: Marigold, Deep Oblivion, Big Life... tenen aquell aire malenconiós marca de la casa que tant m'agrada, aire que també té Ah You Left Me, versió d'una banda que ja no existeix anomenada Mint. N'he escoltat la versió original i a en Lowery, tot i fer-la clavadeta, tot i no tocar ni una coma, ni un punt, ni un punt i coma, li queda millor, ja que li canvia el to de floreta sensible per aquesta tristesa nostàlgica de la que us feia esment anteriorment. Jo li vaig comprar el disc a la seva pàgina per 13 € o 14 € amb despeses d'enviament i et fa arribar la copia signada i dedicada. Podeu fer-ho aquí.

Compres online

Com que a Lleida ja no hi ha botigues de música només compro quan vaig a Barcelona o a través de la xarxa. Des que vaig decidir deixar de comprar CD per només comprar vinil he de dir que el meu afany consumista ha minvat força. Quan he de passar per Revolver em faig unes llargues llistes de nous llançaments per comprar i rarament trobo el que busco havent-me de conformar amb ofertes de segona mà. Tampoc conec bones botigues de venta de vinils per internet, amb preus raonables tan dels vinils en si com de despeses d'enviament. Ara bé, quan agafo empenta a la xarxa soc perillós, això de clicar i comprar és tan fàcil que sembla que hagi de ser gratis. En els darrers dies he fet un parell de compres per internet. 

Trencant per força la norma exposada anteriorment (no existeix l'edició en vinil), he comprat el nou CD de David Lowery, The Palace Guards (2011). Feia dies que el volia comprar però no es podien fer comandes internacionals des de la seva pàgina. Avui, però, els no americans per fi hem pogut accedir a comprar el CD signat pel mateix Lowery amb descàrrega instantània de regal. Un gran plaer per mi el poder col·laborar a que un músic tan honest com ell pugui seguir guanyant-se la vida composant i registrant cançons. Quan l'hagi escoltat bé ja en faré alguna entrada.

L'altra compra és de més pes, tan real com monetari. Es tracta de Pearl Jam 1993-1995: Vs./Vitalogy Collector’s Edition Box Set, una meravella per a qualsevol seguidor de Pearl Jam, amb 3 CD, 5 vinils, llibret de 80 pàgines, litografies, pòsters, l'obligat casset... farà goig al costat de l'edició especial també del Ten. Surt el dia 29 de març però no he pogut resistir la temptació de fer un preorder, clic, clic, clic. Encara que sembli mentida, encara no havia parlat mai de Pearl Jam, una de les bandes més importants de la meva vida, al blog. Tard o d'hora havia de passar.

Les grenyes li queden millor a en Vedder que el pel curt

El forn està ple de brioixos

Acabo d'escoltar els dos primers temes de Glyder amb la nova formació. Es tracta de Jack Strong i Knockout, les dos pertanyents a Yesterday, Today & Tomorrow (2010), i sonen molt bé. La gràcia està en escoltar el nou cantant, Jackie Robinson, que, dit sigui de pas, ho fa de puta mare. Si l'anterior cantant, Tony Cullen, tenia un registre vocal que recordava a Ian Astbury, Jackie Robinson tira més cap a la dècada dels 70. Les podeu escoltar clicant aquí. Diuen que a l'abril tornaran a entrar a l'estudi de gravació, a veure què en sortirà.

Uns altres que estan a punt d'entrar a l'estudi són The Parlor Mob. El seu disc de debut, And You Were A Crow (2009) va ser tota una sorpresa. Hard rock fresc, alhora poderós i melòdic. A veure si mantenen el nivell.

Una banda capaç de composar, entra d'altres, aquesta bomba, mereix tota la meva atenció

No deixem els estudis de gravació perquè My Morning Jacket també estan treballant en el que serà l'esperada continuació del genial Evil Urges (2008). No sé què em passa però darrerament escolto influències de My Morning Jacket arreu, a Band Of Horses, a Fleet Foxes, a The Moondoggies...

Tinc mono de material nou de My Morning Jacket

David Lowery, cantant, guitarra i principal compositor de Cracker, està a punt de debutar en solitari. El disc portarà per nom The Palace Guards i té prevista la sortida d'aquí pocs dies, l'1 de febrer. S'han posat en circulació un parell de cançons i, com no podia ser d'altra manera tractant-se de David Lowery, sonen molt bé.

Entranyable és la paraula que esteu buscant, ho sé

300 songs, el blog de David Lowery

300 songs: A song by song history of Cracker and Camper Van Beethoven. Aquest és el nom del blog de David Lowery, cantant, compositor i co-líder de Cracker, el grup pel qual jo el vaig conéixer. Anteriorment a Craker en Lowery havia format part de Camper Van Bethoven (CVB a partir d'ara), grup de so curiós que ells mateixos denominaven "folk absurd surrealista" i si els heu escoltat mai trobareu que és una descripció menys esbojarrada del que pot semblar a primera vista. Amb els dos grups actualment en actiu (CVB es van reactivar a finals de segle passat) en David Lowery s'ha llençat a escriure un blog on a través de les cançons dels dos grups té pensat escriure'n la història amb la intenció final de fer-ne un llibre. De moment porta 40 entrades (en resten 260), cadascuna dedicada a una cançó i cadascuna amb una història interessant darrera amb la particularitat d'incloure al final de cada entrada la lletra de la cançó amb els acords de guitarra anotats allà on toca per a que fins i tot un guitarrista patata com jo les pugui interpretar fàcilment. A més, ell mateix respon el nombrós nombre de comentaris que sorgeixen al voltant de cada entrada. M'ha sobtat, això sí, el link que hi ha per a fer donatius a través de Paypal per a, tal com diu ell, help me write more (?). Li hauré de preguntar si li funciona, a veure si m'animo a provar-ho...

Jo ja el tinc enllaçat a l'apartat d'Altres blogs que has de llegir i per poc que sigueu fans de Cracker o de Camper Van Beethoven us en recomano la seva lectura, hi ha anècdotes curioses a dojo i a més de tant en tant penja algun vídeo interessant com el que acompanya l'entrada 39, dedicada a Around The World.

Els paios que estan a la banyera-piscina són els meus nous ídols!