Dels països escandinaus no paren de sorgir bandes interessants que abarquen diferents estils dins el rock: del rock sureny de Hellsingland Underground al Black Power Pop Metal de la banda que ens ocupa, Ghost. Opus Eponymus és el disc de debut d'aquests suecs i va ser editat a finals de l'any passat a Europa i aquest 2011 als Estats Units on el proper 1 de juny hi faran el seu primer concert a Nova York. En aquest temps Ghost han esdevingut una banda de moda en alguns cercles a internet. I sempre que hi ha una banda que aixeca molta pols en poc temps, ja n'hi ha que arrufen les celles en senyal de desconfiança.
Què tenen Ghost per haver aixecat aquetes expectatives? En primer lloc la seva proposta musical de marcat caràcter retro basada en ritmes i riffs provinents dels inicis del rock dur, del heavy metal més clàssic. Fins aquí tot correcte. La part sorprenent arriba amb la veu, neta i brillant, i les melodies vocals, d'una delicadesa i bellesa poc usuals en el gènere (tot i que cal destacar que Ghost no és ni de bon tros la primera banda que barreja els dos conceptes). La perfecció de la comunió assoleix el súmmum en cançons com Ritual i Elizabeth, amb ritmes marcats i amenaçadors en les estrofes i melodies celestials que ratllen la perfecció en les tornades. A destacar també la peça instrumental amb la que acaba el disc, Genesis, on es fa palesa la riquesa musical i varietat d'influències de la banda. La producció, molt neta i clara, junt amb les esmentades melodies, ajuden a assimilar ràpidament unes cançons amb potencial per sortir del reduit cercle que per naturalesa els hi correspondria i és que, com he llegit a internet, Ghost podrien agradar als vostres pares! L'altra part important i clau per entendre la ràpida projecció del grup és l'embolcall: les lletres satàniques, els vestits de monjos i bisbe (o papa) que llueixen en directe els músics i cantant del grup, la portada del disc... tot plegat fa de Ghost una banda que desperta la curiositat de qualsevol que estigui mínimament interessat en el rock que es fa avui en dia.
Us deixo amb un parell de cançons per a que us convertiu a la fe de Ghost i Opus Eponymus!!
Ritual en directe
Elizabeth sona amb la portada de fons, de moment no he trobat cap videoclip
Elizabeth sona amb la portada de fons, de moment no he trobat cap videoclip
ja era hora que algún nou grup tingués un cantant com Déu mana. estic fart de grups sobrevalorats amb cantants de pacotilla com el senyor Josh Homee a QOTSA.
ResponEliminaTu ho has explicat perfectament...et pica molt la curiositat davant un grup aixi...pero jo no li acabo de pillar el punt!!!!
ResponElimina...de totes maneres segur que un concert d´aquests personatges ha de ser una bona experiencia!!!
Bring Back... bones i benvingut. Evidentment hi ha una manca general de cantants que sàpiguin cantar avui en dia. Ara, en la música no tot és la veu: mira els senyors Neil Young o Bob Dylan que no seran recordats com a grans cantants precisament i els llibres d'història n'aniran plens.
ResponEliminaMarinero, el teu comentari va en la línia d'uns quants que ja he rebut en persona. La meva recomanació és: dona-li una altra oportunitat intentant oblidar la parafernàlia que envolta el grup i concentrant-te en la música.
Gràcies als dos per comentar!!!!
Sense voler remenar més la mahonesa, Ghost són llargament addictius. Un d'aquests discs que si l'escoltes molt, el cremes en dos dies, però cada disc i cada grup ha de tenir dins nostre la seva funció. Jo ja els he vist en directe i sobre l'escenari fan un calc del disc, aportant una major metal·lització dels temes. Potser els falta treballar una mica més l'apartat teatral (no podem oblidar que els tios surten disfressats!) però en un grup amb un sol disc, i quin disc! No podem demanar res més, tenint present sempre que, aquest res més, és molt!
ResponElimina