dimarts, de març 01, 2011

Trilogies (I). Sepultura: Beneath The Remains - Arise - Chaos A.D.

Inicio amb aquesta una sèrie d'entrades que, fidel a la meva cadència i dedicació, no seran ni molt menys constants. L'eix central de les mateixes seran trilogies d'àlbums que, per una o altra raó, m'han marcat de manera especial. Apa, espero els vostres comentaris.


Una de les moltes bandes que van calar fons en els meus anys d'adolescent va ser Sepultura. Recordo llegir no sé si a la revista Heavy Rock o a la Metal Hammer aquesta frase: "El futuro está en el sur". Jo em vaig quedar un moment parat intentant esbrinar a què es referien essent Medina Azahara l'única banda que em va venir al cap. En realitat no parlaven del sur del territori espanyol, sinó del continent sudamericà i es referien al terrabastall que Sepultura estava causant en el món de la música metàl·lica amb Chaos A.D. (1993), les afinacions baixes d'ultratomba i la seva lentitut pertorbadora. El meu primer contacte amb Sepultura va venir a través d'una cinta de casset que un estiu l'Oriol va fer caure a les meves mans. Era una cinta de 60 minuts i en una cara hi havia Chaos A.D. (evidentment no hi cabia l'àlbum sencer i es tallava crec recordar durant We Who Are Not As Others) i en l'altra Arise (1991) o almenys això era el que em va dir. Algun temps més tard, quan em vaig comprar la cinta original d'Arise, vaig comprovar amb sorpresa com aquella cara B no corresponia a Arise! Durant anys vaig estar intentant esbrinar què carai contenia la cara B fins que un dia per fi vaig saber que es tractava de Hell Awaits (1985) de Slayer. Però tornem a Sepultura. Imagineu-me a mi, un noi que encara no s'afaitava en aquells temps seguidor de bandes com Metallica, Iron Maiden i Manowar intentant pair el que acabava d'escoltar. No cal dir que el impacte que em va causar aquella cinta i, en especial la primera cara, va ser bestial (encara que aviat arribarien Pantera per acabar de rebentar-ho tot). No obstant això, jo no vaig ser l'únic damnificat, la petjada que la banda brasilera va deixar dins el gènere va ser molt profunda i l'evolució musical mostrada al llarg dels tres àlbums objecte d'aquesta entrada és digna de ser posada com a exemple de coherència, visió i adaptació, característiques freqüents en les grans bandes d'aquella gloriosa primera meitat de la dècada dels 90.

Beneath The Remains continua essent un dels discs essencials del trash metal


Matusserament podríem afirmar que Beneath The Remains (1989) va ser el paradigma de disc de trash metal, Arise en traspassava els límits mostrant pistes i escletxes de per on podia evolucionar el gènere i Chaos A.D. directament ho engegava tot a prendre pel cul amb uns nivells d'agressió, inconformisme i còlera mai vistos fins aleshores. Ni els mateixos Sepultura aconseguirien superar-ho amb Roots (1996) tot i que es tractava d'un altre disc imprescindible essent just afirmar que estava a l'alçada del monstre que ells mateixos havien creat. Sepultura a més, junt amb altres bandes d'aquells dies com Rage Against The Machine, van aconseguir vendes milionàries amb cançons que denunciaven les grans corporacions, els governs totalitaris, la brutalitat policial, el mal causat en nom de la religió, etc., cosa absolutament impensable avui en dia, fent de la lluita contra el control alié i la búsqueda de la llibertat personal el tema central de la seva carrera i fent de mirall, alhora, d'una generació de joves que veia en les seves lletres un reflex del seu esperit inconformista així com una via d'escapament de la pròpia ràbia juvenil.


La lluita continua! Malauradament, aquest vídeo mai deixarà d'estar d'actualitat

Roots va esdevenir, tristament, l'epitafi d'una banda irrepetible. Problemes familiars (recordem que Igor i Max Cavalera eren germans i que aquest darrer, a més, s'havia casat amb la mànager de la banda) van interferir en la dinàmica del grup fins que els dos germans van partir peres i van prendre camins separats, Max amb Soulfly i Igor i la resta de la banda, Andreas Kisser i Paulo Jr., amb un nou cantant mantenint el nom de Sepultura en una decisió que s'haurien pogut estalviar. En l'actualitat els germans Cavalera han fet les paus i tornen a tocar junts amb el nom de Cavalera Conspiracy. La màgia d'aquell moment, però, és una cosa que no es pot repetir.

Jo vaig ser-hi. Les imatges de tothom saltant en l'inici de Dead Embryonic Cells encara em posa els pèls de punta


2 comentaris:

  1. Bon blog, és la primera vegada que entro aquí.

    Et faig un link al meu: www.rockfloyd.com

    ResponElimina
  2. Bones! Gràcies pel link, jo ara faré el mateix amb el teu que, tot sigui dit m'ha semblat també molt interessant.

    Ens llegim!

    ResponElimina